dissabte, 2 d’agost de 2008

La geografia del pensament

Per compensar el nivell intel·lectual del missatge anterior, en aquest vull parlar de la diferencia de funcionament entre els occidentals i els orientals a l'hora de pensar.

"La geografia del pensament" es un llibre d'un psicòleg ianqui Richard E. Nisbett, que vaig llegir per recomanació d'un dels "capos" de l'empresa. El llibre repassa molt per sobre les principals influencies en el pensament d'aquests dos costats del planeta. Això es molt ambiciós, però se'n surt prou be. Te una introducció molt bona i un capítol de conclusions molt interessant. Pel mig es dedica a descriure moltes proves psicològiques fetes a occident i orient que il.lustren el que explica i a mi se'm va fer una mica avorrit.

Nosaltres hem heretat el pensament de l'antiga Grècia, i a la major part d'Asia oriental han heretat el pensament de la tradició xinesa, del confucianisme. Això es una generalització, evidentment, però es una generalització inevitable per parlar del que es vol parlar.

Les diferencies culturals son presents a tots els nivells: des d'estructura familiar, social, del llenguatge, etc., fins a la manera de raonar. Els occidentals ho analitzem tot, classifiquem conceptes, els posem propietats, i n'extreiem normes de comportament fent servir la nostre gran estimada Lògica. Això te avantatges, com ara que científicament, occident ha avançat mes. Però també te inconvenients: quan els fenòmens de la ciència esdevé massa complexa, no la podem analitzar i no podem avançar. També te inconvenients psicològics: quan la realitat desafia les nostres normes lògiques ens col.lapsem i frustrem. Nosaltres volem fer les coses que la raó imposa.

En la cultura asiàtica, es percep el mon com una cosa massa complexa per a ser analitzada. El que es important aquí, es la relació entre les coses que composen el mon. L'equilibri. No abstreuen, no classifiquen. En corea, la paraula per arbre, llenya i fusta es la mateixa. Entre aquestes relacions també hi ha les relacions familiars i socials, element molt mes important a Asia que a occident. Històricament, aquí la lògica no s'ha desenvolupat gaire mes enllà del "Modus ponens". La percepció del mon asiàtic es holistica: tot esta connectat amb tot i qualsevol petit canvi pot tenir grans conseqüències. Els asiàtics volen fer les coses que minimitzen els conflictes i afavoreixen les bones relacions.

Un exemple practic: la medicina. A occident ens ha costat molt acceptar que punxant amb una agulla en un punt concret del peu es possible que es redueixi el dolor en un punt concret de l'esquena. A occident passem l'esquena pels rajos X i si hi ha una taca, obrim i extirpem. Evidentment la situació ideal es un punt mig, entre els dos casos, però potser son postures irreconciliables. A un metge català l'hi has de demostrar per que el punt del peu cura l'esquena. A un d'asiàtic no. Sembla que funciona i ho diu la tradició, ho diu el mestre i pel be de la societat, cap de les dues autoritats convé ser desafiada.

Un altre exemple mes visual:

El cercador d'internet per excel.lencia a corea no es el Google, com en el mon occidental. Es el Naver. Te tot el que te el google, pero a la coreana. L'estètica del a primera pagina es brutalment diferent.

El google va al gra, "digues que vols" i t'ho busco. El disseny es ordenat senzill i no te res que no sigui funcionalment indispensable. Ens ho posa fàcil als occidentals: quan veiem la pagina l'entenem de seguida i la podem fer servir.

Un corea, però troba que es una pagina ensopida, i que es forca inútil perquè no diu gaire res. A la pagina del naver tens directament un munt d'informació, que a mi personalment m'atabala i em desorienta. A un corea no. Estan acostumats a gestionar esquemes complexos sense haver-los d'analitzar al detall.

Una diferencia fonamental: la cerca per defecte del google, busca en pagines web. La cerca per defecte en el naver busca en fòrums, blocs, i altres fonts d'opinió personal.

Encaparrar-se massa en que una cosa ha de ser d'una certa manera perquè la lògica ho imposa es veu com una actitud infantil en aquest país. "Ja se que A seria mes lògic, però això es Corea i farem B", em va dir un company de feina una nit que després de sortir a sopar discutíem com tornar a casa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure si no m'hi faig mal!! !!! ja saps que jo soc un desastre amb això de les noves tecnologies....
Hola guapíssim, veig que de moment te'n surts prou bé!!!
Primer de tot disculpar-me. Fa molt dies que ets fora i encara no t'havia dit res. Espero no m'ho tinguis en compte, ;(
Fa uns quants dies que em llegeixo el teu bloc i això és una canya!!! només de pensar-hi em venen ganes de riure!!! encara ric quan penso amb l'wc galàctic!!! No t'he dit res fins ara pq m'he volgut llegir tot el bloc, és petant!!! i molt curiós!!! Això enganxa!!
Res només saludar-te, i donar-te molts d'ànims!!!
jo ja tinc ganes de fer-te una visita, o sigui que espero que "aguantis" un temps i poder fer calaix per venir-te a veure!!! (haurem de comprar un nou "porquet" i continuar estalviant). O això o a esperar el que passi amb "la noieta del Sabó".... (sóc tota una "ajuma" ja ho saps ;)).
Per cert a mi el google traductor tampoc m'ha sol·lucionat l'"apuro"!

petonarro gegant.
Nuri Simon (de moment ànonim, ja averiguaré com funciona, ;))

Anònim ha dit...

bones Jordiet!! en un diumenge d'aquells tontos he descobert que m'agrada com escrius. I així començo la meva presa de contacte amb tu. L'Arturete i en Ru em comentaven que el teu bloc estava molt bé, però a mi, més que atreure'm, llegir coses per la pantalla de l'ordinador em fa mandra..
Però vaig tirant endarrera en les dates dels comentaris entrats i m'alegro que la teva mirada gens opinadora, sinó bonicament subjectiva, ens descrigui més què sents mentre descobreixes, que no pas la crítica fàcil del... "no sé pas com viuen sense això o allò altre".
En fi, dir-te que has posat en paraules, en l'article que a priori semblava menys interessant ("la geografia del pensament"), el perquè de la meva atracció per la socialització de països com Japó o Corea.

saluts,
records, i demés.

PaSkI