dissabte, 23 d’agost de 2008

안동 / Andong (i 3)

El diumenge va ser l'ultim dia que vaig passar a Andong. Mig dia, de fet, ja que havia de tornar en tren fins a Seül que son unes 4 hores i mitja.

El diumenge era el dia que m'havia proposat per complir l'objectiu de visitar el seowon de Doosan. A primera hora del mati ja era a la parada esperant el bus i preparat per esquivar un telefon mòbil si el conductor tornava a estar enfadat.

I com no, se m'acosta un corea i comencem a parlar. Be, mes o menys, perquè el seu angles es tan dolent com el meu corea, però entre un i l'altre ens entenem prou be. Es un estudiant molt jove de Seül que també ha vingut sol a Andong i també va a veure el Doosan Seowon. Com tots els estudiants, no te ni un duro.

Porta una motxilla molt mes petita, una samarreta de tires molt practica tan si fa calor com si plou, i unes sandàlies en comptes d'unes esportives com les meves. Esta molt mes acostumat que jo a moure's per aquest país. En comptes de dormir en un motel, ha dormit en els banys públics. "Hi havia molta gent roncant" em diu.

Durant el viatge m'ofereix caramels de xocolata i anem xerrant. Com tots els coreans, vol comprovar com m'agrada el seu pais. Jo no menteixo al respecte, i solen acabar prou satisfets.

De camí a l'escola es pot veure aquest mirador, a l'altra banda del riu. De fet es un panta, i el nivell de l'aigua sembla que pot pujar considerablement.

L'escola esta be, però el que mes m'impressiona es la vegetació que te al voltant.
Aquesta escola es famosa perquè un erudit del confusionisme la va fundar i hi va viure. Va estudiar i va fer esquemes de 10 interpretacions de mestres del confusionisme i els va portar al rei. Segons diu una inscripció, el rei les va conservar al seu costat i es delectava de la seva contemplació. Cosa que no vol dir que les entengues. Si els reis de corea son com els de casa meva, segur que no.

Hi havia uns quants coreans estudiant alguna cosa, en una de les casetes.

Després d'aquesta visita vam tornar a Andong amb l'estudiant i vam anar a dinar. "Es la primera vegada que dino amb un estranger" em diu. La veritat es que no vaig saber gaire que respondre. Li vaig dir que no se'n rigues si em costava agafar algunes coses amb els "palillos". "Al teu país mengeu nomes amb cullera?" em pregunta. No home, que tenim forquilles i ganivets. "Ah, es clar!".

En un mati el tio m'ha explicat tota la seva vida, família, novies, etc. Estudia cinema i d'aquí 5 mesos se n'anirà 3 anys a fer el servei militar obligatori. Com tots els coreans. I es que el país encara que no ho sembli, oficialment esta en guerra.

Abans de marxar cap a Seül, faig una visita llampec a un museu "digital" de la historia de la ciutat. Em posen una pel.licula ("en 4 dimensions!" em diu la guia). A mitja pel.licula el seient es posa a tremolar i quasi em salten les ulleres estereoscòpiques, s'encenen uns generadors de fum, i uns sortides d'aigua del sostre ruixen una mica el public. No se quin de tots aquests elements es la 4a dimensió.

Rebo un missatge al mòbil i vaig a fer un cafè amb les noies-carabassa d'Andong.

I cap a casa...