dilluns, 17 de gener de 2011

Desdibuixant Corea

Res com la distancia espacial i temporal per guanyar perspectiva. Quan era a Corea tenia una perspectiva molt bona de Catalunya, poc distorsionada pel soroll mediàtic diari i incansablement manipulador.

Ara que jo torno a ser aquí i "aquí" vol dir Girona, la perspectiva que he guanyat es la de Corea. La diferencia es que jo ja era immune al "soroll manipulador" dels mitjans allà, per un qüestion, trista, d'ignorància lingüística.

Resumint en una frase: marxar uns anys a Corea ha estat de les millors decisions de la meva vida. Els moments durs d'aïllament i solitud s'empetiteixen al costat de l'aprenentatge d'una cultura tan diferent i a vegades desconcertant.

Hi ha costats molt foscos a Corea. La cultura coreana no tendeix a la igualtat de sexes d'una manera tan obsessiva com aparenten algunes cultures occidentals. Això en si mateix no em sembla negatiu, i em podeu acusar del que vulgueu. Però el que si em sembla negatiu es que el paper social de la dona en molts casos es denigrant. I la quantitat de prostitució que hi ha al país es patètica. La prostitució en si mateixa ha existit sempre i sempre existirà, però generalitzar-la d'aquesta manera i revestir-la d'excuses "culturals" es hipòcrita i injustificable. La cultura es pot canviar, i moltes vegades es un deure ètic desfer-se d'algunes tradicions.

A nivell politico-empresarial (i això es indestriable en aquest país governat pels grans conglomerats industrials), la perspectiva tampoc es gaire bona. La corrupció es endèmica i sembla esta al nivell d'Itàlia o pitjor. La qualitat democràtica es pot exemplificar amb la quantitat d'aldarulls que acaben amb baralles físiques (a cop de puny) dins de l'assemblea nacional cada any. El problema d'una societat de mentalitat no-analítica sinó mes basada en les relacions i la minimitzacio del conflicte d'una manera una mica infantil, es que el missatge dels líders als seus ciutadans sempre apunta al cor i no a la raó. Això fa que al llarg d'un any la popularitat del president pugui canviar diverses vegades de menys del 20 per cent a mes del 70 i tornar a baixar sense que ningú ho trobi estrany.

Però hi ha molts trets coreans que em semblen elogiables. La societat coreana es una societat vibrant de gent emprenedora i dinàmica. Dona cinc mil euros a qualsevol Corea i et muntara un negoci. Estadísticament fracassara. Però quan en torni a reunit cinc mil mes ho tornara a provar i aquesta vegada amb mes experiencia. I estadísticament al llarg del temps se'n sortira.

La cultura del treball allà es envejable. Si que treballen moltes hores i amb rendiment no massa alt, però al menys son conscients del deure que implica ocupar un lloc de treball. Es impressionant com de metòdics i esmerçats son alguna gent en fer feines no qualificades com escombrar el carrer o conduir un autobús. Si algú mentre pren cafè amb els amics explica com aconsegueix passar el dia a l'oficina escaquejant-se de fer qualsevol cosa, serà probablement reprovat per vago i enganyar als seus companys de feina. No al cap, sinó als companys, perquè quan es forma part d'una empresa, a Corea sempre ets un equip, quasi una família, amb un objectiu comú.

Evidentment a Corea hi ha tota mena de persones, i jo nomes parlo de les impressions que he tingut en aquests dos anys i mig, que poden estar molt esbiaixades.

I la cosa que mes envejo de Corea en comparació al meu país és el respecte. Respecte per la gent gran, respecte (i admiració) pels que han triomfat a base del seu propi esforç, respecte per l'estranger i respecte pel desconegut en general. I això te implicacions i moltes. Posaré un exemple de cafeteries per així seguir amb la línia editorial del bloc. En un barri perifèric, una noia asseguda al costat de la porta de vidre d'una cafeteria s'aixeca i se'n va al bany uns 10 minuts. A la taula deixa abandonat, i a la vista de tothom que passa pel carrer a mig metre de distancia, una jaqueta de pell, un mòbil d'última generació, un portàtil i una cartera. Ho fa tranquil·lament perquè sap que ningú li prendrà. A Corea la proporció de crim "petit" com robatoris, petits traficants de droga, etc. és realment baixa en comparació amb Catalunya.

Corea és un país ple de bona gent i gent alegre. Es un país poc conegut i al que moltes vegades injustament se li apliquen característiques dels països veïns. Un país difícil per un occidental, però acollidor si hi vas amb la ment i el cor oberts. Un país que m'ha canviat una miqueta i per això sempre formara part de mi.