dissabte, 19 d’abril de 2008

Antecedents



Les comparacions són odioses, però moltes vegades inevitables. Ja vaig marxar una vegada, a Escòcia, durant un temps. Per força hi penso sovint ara que estic a punt d'anar-me'n una mica més lluny.

Escòcia és un pais molt bonic, espero que Corea també ho sigui. Però més enllà d'això no hi ha gaire similituds més entre els dos viatges. Allà hi volia anar un temps a veure món com qui se'n va d'Erasmus. A Corea me n'hi vaig per un període molt més llarg, si tot va bé. I hi vaig sense cap pla, amb la ment oberta a acceptar el que m'hi trobi, amb la consciència lliure de lligams. Sóc conscient que podria ser que només m'hi estigués un mes, però també podria ser que no en torni. El més probable és un punt intermig. I els orientals hi entenen de punts intermitjos.

dijous, 17 d’abril de 2008

Cronologia

De fet encara escric des de casa. Anar-se'n a un pais tan llunyà geogràficament i culturalment no és fàcil. Entrar a Corea del Sud com a turista no te cap pega pels ciutadans europeus. No cal ni visat ni res. Només has d'omplir un formulari a la frontera i ja està.

En el meu cas, necessito un visat de treball i això és una al tra història. He recollit i enviat papers des del gener d'aquest any i encara estic en tràmits. El meu cas ha passat per no se quin ministeri d'allà que ho ha passat a no se quin departament d'immigració, que ho ha de passar a l'ambaixada d'aquí. Després jo hauré d'anar a Madrid a recollir el visat i ja està. Les últimes notícies des d'allà és que podré recollir el visat a partir del dia 20 d'Abril. Curiosament és diumenge.

La burocràcia me la té jurada. Però sospito que no només a mi.

Si tot va bé, a finals de mes ja hauré marxat.