Declaració de principis

Mantenir un bloc no és una tasca fàcil. No sé si m'en sortiré. El més important és tenir clar què hi vols posar i què no. Però, fins i tot abans de decidir això, t'has de preguntar perquè el vols fer. I encara més: abans de preguntar-t'ho, t'has de posar en l'estat d'ànim adequat per arribar a la conclusió que potser no el vols fer de veritat, i que hauràs de canviar d'idea.

Per desgràcia, la funció principal dels blocs avui en dia és satisfer l'ego dels seus autors. Ara mateix em venen al cap un seguit de blocs infames que no penso anomenar perquè seria fer-los propaganda gratuïta. Jo intentaré mantenir les meves ànsies d'atenció i reconeixement a ratlla. El que vull que aquest bloc sigui, és un mitjà de comunicació cap a la meva gent.

I quina és la meva gent? És un conjunt molt heterogeni i difícil de conjuntar. Punkis, jipis, pijos, frikis, cínics i respectives famílies. Ara que no els veuré quasi mai, intentaré mantenir el contacte asíncronament. A vegades serà de manera molt superficial, a vegades de manera més personal, i també (n'estic segur) alguna vegada serà obscura i incomprensible. Per tant el meu consell és: si no t'agrada un missatge no te'l llegeixis, però no pensis que tots seran igual, i no m'abandonis massa aviat.

Parlaré de Corea, de videojocs, de mi, i d'altres coses aleatòries que em puguin semblar rellevants. Coses que comentaria un diumenge en un bar fent un cafè.

No promocionaré el bloc. La poca gent que arribi a llegir-lo serà perquè han volgut d'alguna manera, mantenir un enllaç amb mi en aquest viatge extrany que estic a punt d'emprendre. I això us ho agraeixo molt.