Corea es un país on-line. Es pot argumentar que tots els països del primer món i alguns del segon ja ho són, però Corea esta molt més volcada a Internet que cap altre país que conec. La gent l'usa a diari per moltes més coses que a Catalunya o al Regne Unit. Per exemple, i perdoneu la falta reiteració, per llegir el diari.
També per comunicar-se amb amics i família, per jugar, per comprar, etc. Igual que els altres països, però més. Les compres per internet son espectaculars. Els preus més barats són allà, i la gent ho sap. Per exemple és normal comprar roba per internet, i això em penso que a Catalunya encara no es porta.
Un dels factors que fa possible això és que, al menys a Seül, hi ha una gran xarxa de repartidors que pul·lulen dia i nit per la ciutat amb motos trillades portant caixes enormes. Són com electrons amb trajectòries incertes entre els edificis de la gran ciutat procedural que es Seül. Van a tota velocitat amb els seus guants gegants pel fred, integrats a la moto, i les seves màscares per la contaminació. Tenen immunitat tàcita pel que fa a les infraccions de trànsit. Circulen per la vorera sense miraments, contra-direcció, es salten semàfors i a vegades porten paquets que fins i tot sense conèixer la legislació estic segur que sobrepassen els límits permesos. L'altre dia vaig veure un motorista passar-se una cruïlla amb un semàfor en vermell fent una ziga-zaga per esquivar el guàrdia urbà, amb el casc mal posat i parlant pel mòbil. Això si. són molt eficients. A vegades compres al migdia per internet i ho reps a mitja tarda.
En un país tan volcat a internet en els temps que corren els fòrums públics van plens de discussions sobre la crisi econòmica. Des de trucs per estalviar que intercanvien mestresses de casa fins a reflexions sobre els motius i les polítiques del govern. La majoria dels fòrums de discussió coreans estan centrats en els llocs web de Naver, i Daum. Un opinador sota el sobrenom de "Minerva" fa mesos que parla del tema. Va predir en termes generals la crisi, i més concretament la caiguda de l'empresa americana Lehman Brothers amb un parell de setmanes d'antel·lació. També va predir amb forca exactitud la caiguda de la borsa i del won. Es va fer arxi-famós fins al punt que se'n parlava als diaris i a la televisió en hora punta. Alguns l'anomenaven "el ministre d'economia d'internet", i la gent se'l creia més que al ministre d'economia real.
Llavors va predir una altra caiguda del won i efectivament la següent setmana va caure. Però un cop ets famós i tanta gent et fa cas, és possible que la predicció es converteixi en causa. I d'això l'acusa el govern. Diu que les seves mentides sense fonaments estan afectant negativament l'economia del país. I a més no els deu agradar que sigui tan crític amb les mesures del govern. Es va arribar al punt que el ministre d'economia real va dir que li agradaria trobar-se amb el tal Minerva per discutir sobre la crisi.
Minerva és el nom que els romans donaven a la seva deessa equivalent a la grega Atena, associada entre d'altres coses amb la saviesa. Però a Daum, el servidor coreà, Minerva es només un àlies en un disc dur que algú te registrat. Aquest algú es mantenia en l'anonimat i deia que era un senyor d'uns 50 anys amb feina relacionada amb les finances i amb experiència internacional. Però en Minerva té el nom registrat amb les seves dades reals, perquè a Corea la majoria de servidors d'aquest tipus et demanen el nombre de DNI, i verifiquen la teva identitat per telèfon mòbil amb un missatge.
Per tant el govern ho ha tingut molt fàcil per trobar-lo. No se si legalment poden obligar l'empresa Daum a donar les dades, o algú del govern que coneix algú de Daum que coneix algú que te accés al disc dur ha aconseguit accidentalment treure la informació necessària, potser amb transaccions econòmiques incloses. Si hagués d'apostar a cegues, i pel poc que conec els coreans, diria que va ser la segona opció, i que ho van celebrar amb Soju en un "norebang" (karaoke).
El tal Minerva es a la presó pendent de judici per "escampar informació falsa" o alguna cosa semblant però més tècnica. I a més, ha resultat ser un tio d'uns 30 anys que, a més, el govern diu que "no té cap feina en particular" (literalment). Per tant, un "mindundis" qualsevol. La gent va tornant la credibilitat al ministre d'economia "real" i pensen "que burrus que hem estat" cada cop que al diari o a la tele surt el paio de 30 anys sense cap feina en particular.
Però jo imagino una història diferent. Una història sense cap fonament, però factible en els temps que corren. En aquesta història, ara mateix hi ha un paio d'uns 50 anys assegut davant l'ordinador a casa seva preguntant-se per què no li funciona la contrasenya per entrar als fòrums de Daum. Comprova una i altra vegada que ha escrit bé les seves dades: usuari.... "Minerva", contrasenya... la data de l'aniversari de la seva dona, que es a la cuina fent el sopar.
Però aquest senyor, que treballa en una consultoria financera, i que te molt sentit comú, de seguida s'adona que el paio que han detingut amb el seu nom no és un pobre pringat atrapat per error, sinó més aviat un paio que cobrarà molta pasta del govern per fer-se passar per ell i anar uns dies a la presó. S'adona que ha estat vençut pel govern que en comptes de convertir-lo en un màrtir perillós, l'ha substituït pel millor personatge possible per restaurar la seva reputació. Un pringat.
El govern, quan va tenir les dades, no es va molestar a anar-lo a buscar. Li van robar el compte dels fòrums i prou. I ara és impossible que ell pugui demostrar la seva identitat. Els mitjans de comunicació estatals faran la feina de fer oblidar als coreans que una sola persona pot desafiar el seu castell de cartes econòmic, i els ciutadans seran obedients i es sentiran malament per haver-ne desconfiat i haver cregut un "mindudis" qualsevol.
Històries fictícies a part, a Corea hi ha molt per fer pel que fa a la privacitat a Internet i les properes lleis del govern sembla que ho empitjoraran. Per exemple, amb l'excusa d'un suicidi d'una actriu deprimida per difamacions en fòrums d'internet, el govern vol aprovar una llei per poder castigar als "mentiders" on-line que actuïn de mala fe. Convenientment camuflada en un paquet amb altres lleis molt útils, aquesta llei permetria al govern multar, i sobretot, tenir acces a les dades reals dels usuaris dels fòrums.
