Els altres

A Corea hi deu haver un centenar de mil.lers de foresters. No son gent normal, no son a tot arreu. Els veus ocasionalment pel carrer i moltes vegades hi ha mirades de reüll i somriures de complicitat.

Excepte a zones especials com Itaewon, que venen a ser com guetos per aquesta gent. Com jo. N'he vist molts, n'he conegut molts, i no en vull conèixer gaire mes. Surts innocentment un dissabte i acabes fet birres en un bar especial per foresters amb un doctor indi, un soldat canadenc, el primer secretari de l'ambaixada de Costa d'Ivori, i una cantant de folk búlgara. Es divertit però si et dediques a això no portaràs mai una vida normal a Corea.

De tots els estrangers que he vist en 3 mesos, nomes hi havia una noia que sabia corea, i parlava animadament per telefon. Jo de gran vull ser com ella, i per això necessito fer-me amb la gent d'aquí i no amb foresters. Com jo.

L'aïllament es fa pales en la quantitat de blocs personals de gent que ve a Corea, i es dedica a escriure sobre com de diferent i estrany es per ells. Generalment de manera poc informada i injusta. Com jo.

He llegit un bloc d'un canadenc que fa 5 anys que viu aquí. Pel que he entès tampoc parla corea, però sembla mes informat que els altres. Va penjar un llarg missatge "Why Do Expats Hate Korea Complain So Much?" en que classifica els foresters de manera em penso que encertada. Però en realitat el títol no es precís, perquè en el bloc no tracta tant els arguments utilitzats com els "argumentadors".

M'agrada especialment l'apartat d'expectatives fallides. Hi ha gent que ve a Corea amb una idea del país al cap. Mala idea. Copiant el bloc d'aquest senyor que tampoc parla corea...

Hi ha gent que es pensa que trobara això:



i troba això:




Que es pensa que trobara això:



i troba aixo:



No pas com jo. Jo primer vaig decidir venir al país, després vaig començar a mirar que dimonis era això de Corea. Venir sense expectatives te els seu avantatges. Es difícil quedar decebut.

Ser forester a Corea es difícil però divertit. Ja he posat diversos missatges de com t'assalten els coreans amb l'excusa de practicar angles, de promocionar el seu país, o amb genuïna curiositat sobre tu. Avui he llegit una noticia al Korean Times (perquè jo tampoc parlo corea encara), que explicava que hi ha gent que el cap de setmana agafa el nen i se'n va a fer la ruta amb l'autobús turístic. Ja coneixen Seül. El que volen es que el nen es relacioni amb els estrangers de l'autobús i practiqui angles. Passa tan sovint que ara estan muntant una mena de negoci al voltant d'això: et porten el nen allà on hi hagi turistes... i vinga! Es un bon mètode, perquè difícilment un turista refusara parlar cinc minuts amb un nen o nena corea tot graciós que se'ls acosta somrient.

P.S. La noia de l'ultima foto es japonesa.