dijous, 21 d’agost del 2008

안동 / Andong (1)

Segon dia a Andong. M'aixeco aviat i poso rumb cap al Byeongsan Seowon, el lloc preferit de les meves noves amigues. Ha de ser una horeta de viatge amb autobús per llocs poc transitats. Pujo a l'autobús, pago amb la targeta magnètica i....

"TXON UON BEK IMNIDA!" em crida el conductor despertant-me de sobte. De cop i volta estic desorientat. Un corea que NO em somriu alegrement, i que em crida coses amb mala llet com els samurais japonesos de les pel.licules de'n Kurosawa dient "PREPARA'T PER MORIR!".

Afortunadament les espases van passar de moda ja fa uns anys i la gent no en porta. El conductor com a molt em podria tirar el telefon mòbil pel cap. En el cas pitjor, un GPS.

Mentrestant el conductor em mira arrugant les celles i una senyora m'allarga una moneda de 100 wons del seu moneder. Ah! Que son 1100 wons. Amb la tarja nomes n'he pagat 1000. Li agraeixo a la senyora, pero pago amb una moneda de les meves. De fet, son 6 cèntims d'euro.

Potser no n'he parlat en el bloc, però a Corea, com a tot arreu, també hi ha gent de mal humor. El conductor n'és un d'ells. Però el comprenc, perquè durant el viatge s'ha hagut de barallar amb mitja dotzena de cotxes empanats que venien de cara per carreteres massa estretes, amb precipicis al lateral. I ho deu fer cada dia.

El Byeonsan Seowon es una escola confusionista. Aquí antigament els estudiosos de Confuci explicaven als seus estudiants els principis del seu mestre. Avui en dia, però, la gent ja ve confusa de casa, i s'asseuen aquí miren el paisatge, es fan una foto i se'n van.

El lloc esta apartat en una vall amb un riu. Un lloc maco. Nomes hi ha dos autobusos al dia, o sigui que decideixo caminar a peu fins al següent lloc que vull visitar. Son dues horetes caminant sota la pluja fina i refrescant.

Arribo al poblat Hahoe. Son un centenar de cases tradicionals, però sense massa interès, comparat amb els temples i escoles que he vist fins ara. El que si que te interès es el ball/teatre de mascares tradicionals que fan en dies assenyalats. Fa uns quants anys Corea es va alliberar de la dominació (humiliant, sembla ser) japonesa. Avui es un dia assenyalat.

La representacio es comica i popular. Les classes baixes son protgonistes i se'n fotes de les classes altres. Hi ha una vaca divertida que es pixa contra el public, pero la maten de seguida. Llavors es dediquen a passejar-ne els collons pel public, buscant un comprador. Tambe passen el platet recollint diners i la veritat es que en recullen molts. Jo no entenc res, pero la gent riu molt.

He vist un estranger entre el public. L'únic que veure en els 3 dies a Andong.