Al cap i a la fi, però, el meu objectiu era aquest:
Quasi ho aconsegueixo. El punt de vista del bitllet resulta que es a mitja muntanya, amb molta pendent i plena de vegetació espessa. La veritat, això no es un problema. El problema es que grimpar muntanya amunt davant de tots els visitants coreans, essent com he estat l'únic no-asiàtic que he vist avui, hagués despertat massa interès. A mes a mes, el Seowon de Dusan, es una escola confusionista, i em penso que un dels seus principis es el respecte als altres i a la natura. Travessar com un buldòzer els boscos-jardins al seu voltant podria invocar un grapat de samurais que molt respectuosament em passarien per l'espasa.
En fi, ha estat un viatge interessant, que ja aniré explicant.
1 comentari:
Bé, bé, ja has desvetllat la intriga, al final! És una llàstima que descartéssis la ideia d'intentar fer-te passar per guarda del banc.. hauria sigut una entrada moolt interessant ;)
I lo d'anar pujant muntanya amunt per trobar la panoràmica... valia la pena només per comprovar si els ninjes koreans són com a les películes i van saltant de canya de bambú en canya de bambú.. tot i que això era cosa més dels xinos, no? O potser només l'extirpació d'òrgans als presos abans del judici.
En fi, que porto una hora i pico esperant el tren a Girona, que va amb un retard de hora i mitja perquè a algun estruç li ha semblat bona ideia saltar d'un pont a la catenària a l'alçada de Figueres.
Puta renfe i la mare que els va parir!
P.D: Ara et falta perl desvetllar la incògnita dels tòtems de la columna lateral... són les koreanes que t'has lligat fins al moment?
Publica un comentari a l'entrada