dimarts, 1 de juliol de 2008

"Te!"...


... com diu el meu nebot sempre que vol que alguna cosa canvii de mans. Però jo em refereixo a la beguda tradicional de la Índia, ara ja estesa a tot el mon.

Un cap de setmana passat vam anar a fer una volta per un barri una mica als afores de Seül. Es a prop d'un lloc en el que han conservat casetes fetes a l'estil tradicional corea, però no hi vam arribar perquè s'havia de caminar forca i no tothom estava en condicions. Vam parar a mig camí a prendre un te.

Aquest te no te res a veure amb els que jo bevia a Escòcia, esta clarament mes elaborat. Era de gingebre i tenia "jojoba" (conec algú que em pot dir el nom català d'això...a veure si me'n recordo de preguntar-li) que es una cosa que m'he anat trobat per aquí, però que abans nomes havia sentit anomenar.

Em penso que la gent aquí nomes pren tes tan "sofisticats" quan es reuneixen amb els amics al cap de setmana. Durant la setmana es foten els tes normals, d'aquells de bosseta amb un cordill que son a tot arreu.


Aquest es el pati de la casa on vam anar a prendre el te. Jo sabia que "te" era 차, per no em servia de res perquè estava anunciat a l'entrada amb el caràcter xines del te.

Aquesta es la taula a una cantonada del jardí:


Un te d'aquests costava uns 7000 o 8000 wons, o sigui igual que un dinar, o sigui 5 eurus. Discutíem si un local d'aquesta mena tindria èxit en una ciutat europea com Barcelona. Jo crec que si. De fet, segur que n'hi ha algun.

El te era molt bo, però jo encara prefereixo el cafè, encara que em donin el sucre liquid:


Mentre bevia el te vaig comentar que el trobava una mica picant. Una noia de Hong Kong que estava amb nosaltres em va explicar que si trobes el gingebre picant, es que alguna cosa no esta en ordre al teu organisme i que n'has de seguir bevent fins que ja no li trobis. Medicina tradicional. Un camp que m'apunto per investigar una mica mes, perquè aquí la gent ho fa servir per els mals menors, i pels que no tenen remei.



Parlant de medicina tradicional i remeis naturals, una noia el carrer em va regalar un tros de sabó que te una olor molt dolca, mentre deia no se que d'aromaterapia. Regalar... es un dir, perquè de fet la vaig convidar a sopar. Però això ja ho explicaré en una altre missatge, quan comenci la serie sobre el costat obscur de Seül...

3 comentaris:

nar6 ha dit...

Uf! 8000 wongs per un te! Aquí els preus també han pujat força, però encara pots pendre un te per menys de 2 eurus, encara que no serà de diseny. Això del sucre líquid pel cafè em sembla molt bona cosa, deu estalviar molta feina a remenar el cafè.

Anònim ha dit...

Esperem ansiosament les aventures i desventures amb l'aromaterapeuta.


Josep

Anònim ha dit...

Benvolgut Jordi,

La "jojoba" és, a Catalunya, el Ginjoler (i el fruit, el gínjol), en llatí "Ziziphus jujuba". No sé si a aquelles contrades hi ha altres plantes que rebin el nom de jojoba, tinc entès que n'hi ha algun arbust tropical amb nom comú idèntic.

L'Àngels i en Guillem t'envien molts de records. En Guillem vol saber si estàs interessat en la noia que et va regalar sabó...

Però ja saps que és molt tafaner.

Una abraçada.

Tots 4