dilluns, 7 de juliol del 2008

Filosofia de treball



A Corea es treballa molt. Moltissim. Un dia en parlaré amb mes profunditat. Avui però el tema es el cas particular de la meva empresa.

La meva empresa es una empresa atípica a Corea. Es tant atípica que es la única que te espanyols treballant-hi. Vaig visitar l'ambaixada espanyola (ara estic empadronat a Seül) i el responsable d'allà (temporalment no hi ha ambaixador) ens va dir que érem els dos únics (d'uns 190 registrats) que treballàvem en una empresa purament coreana. Hi ha gent que treballa per una branca espanyola d'una multinacional coreana. Els motius son diversos, però entre ells, resulta que aquesta empresa es vol obrir cap a occident en quan a cultura de treball, per incorporar coses que ells consideren que son millors allà, i també perquè tenen una ment molt oberta a quant a les altres cultures.

A Blueside la jornada laboral es de 8 hores amb una hora per dinar. A la foto veieu un company del meu equip a les 3 de la tarda. Tenia son o sigui que es va posar a dormir mitja horeta. Això es normal. Si tens son tampoc treballaràs be o sigui que mes val que dormis. Ningú et mira malament. Pel tipus de feina que fem, tan els enginyers com els artistes... mes val que estiguis al 100% de la teva capacitat. A vegades treballes fins mes tard, si fas coses d'aquestes, però l'empresa confia en els treballadors per que s'autogestionin aquestes coses.

Aquest es el coixí friqui sobre el que dormia en Jinho a la foto:





Si et quedes a treballar tard, l'empresa et paga el sopar, cosa que sempre s'agraeix, si se t'ha acumulat feina.

Recordo els primers dies, que arribava a l'oficina aviat per culpa del "jet-lag" i a vegades em trobava algun artista dormint a la seva cadira on s'havia quedat adormit la nit anterior. Son uns friquis. Però aquest es el preu a pagar per tenir un departament artístic de primera. crec que gaudeixen fent la seva feina,i per això a vegades perden la noció del temps.

En contrast, l'empresa tradicional coreana es una jerarquia blindada on l'edat, el genere, i altres factor (mes difícils de calibrar per mi) et situen al teu lloc i estableixen les regles de funcionament. La setmana passada vam anar a dinar en un lloc on fan fideus amb cloïsses, i a la mateixa sala hi havia 8 tios amb "traje" drets al voltant de la seva taula i en silenci. Llavors va entrar-ne un de mes vell i va seure (a terra). Els altres van poder seure (també a terra) i van començar a dinar quasi en silenci. Tinc la impressió que nomes parlaven quan tocava respondre a algun comentari d'algun superior, però això potser ja es la meva paranoia. En el vocabulari corea, hi ha moltes paraules per referir-se a un superior, en funció del seu càrrec. A Blueside, però ens diem pel nostre nom de pila, al menys en el meu equip.

3 comentaris:

Aniol Bosch ha dit...

Deunidó! Està clar que cada lloc te les seves coses bones i dolentes. Bé, potser ells no ho considrerarien una cosa dolenta, sinò normal, lo dels rangs...

aineta ha dit...

Jordi! Veig que estas molt bé...segueix explicant-nos coses, que desde aquí ho trobem curiós i també aprenem coses! La foto d'aquest coreà dormint sobre la taula hem recorda algunes nits abans d'entregar projectes...hi ha coses que sempre seran iguals a tot arreu...un petonas!

Aina S

Anònim ha dit...

Neblí!
Mola que Blueside sigui poc jeràrquica, almenys en les formes... no et veig fent reverències a 30/45/90 graus en funció del rang del superior a qui va dirigida :-P

Ah, fas unes fotos molt molones, que ho sàpiguis :)