dilluns, 14 de juliol de 2008

El costat fosc 0


El costat fosc mes literal de Seül seria el barri d'Itaewon. En la ment del coreans, aquest barri s'associa amb nit, violència, indecència i, sobretot, estrangers.

Però aquest es un costat fosc trivial, ple de borratxos violents (o que ho serien si no fos per les patrulles de l'exercit americà que ronden pel barri), de dones que, pel motiu que sigui, han decidit guanyar-se el pa de cada dia quan es de nit, i en general per totes les criatures que els desagrada la llum del sol. Nomes hi estat dos cops, i hi he vist tota mena de gent, incloent-hi gent aberrant, de forma, de manera de moure's i d'actitud.

Hi ha un soldat americà de permís. Es gros, gras i negre. Va vestit amb esportives de basquet vermelles (de'n Jordan), uns pantalons Adidas, una jaqueta negra de beisbol amb detalls daurats i una enorme gorra vermella posada exageradament de costat. Seu repenjat de costat a la cadira, com si fos un rapper de videoclip barat d'aquells que surten asseguts en un Lamborghini groc. Te un brac per sobre el respatller de la cadira. Parla molt fort i amb l'altre brac gesticula sempre de la mateixa manera, movent la ma endavant com per donar mes èmfasis al que diu. Segurament no diu res interessant, de fet. El que s'hauria de preguntar es per que collons no te un Lamborghini groc, essent tan guai com es.

A l'altra banda hi ha una noia asiàtica. Contrasta amb la barroeria estètica del soldat. Porta un maquillatge subtil als ulls i no tan subtil als llavis. Quasi no diu res, i les seves faccions no canvien quan parla. Els cossos de les dones asiàtiques son prims, delicats, amb pell molt fina que els han posat directament sobre els ossos, o amb una mica de muscle pel mig, perquè no sigui dit. Es vesteixen barat però amb classe, lleuger perquè fa calor, curt perquè faci encara mes calor. Semblen fràgils i caminen amb elegància, sempre amb talons alts. La seva mirada desmuntaria la del soldat americà si aquest, de fet, s'hi fixes en algun moment, en comptes de passar-se l'estona ajustant-se l'angle de la gorra. La mirada es serena, hieràtica, hermètica. Es impossible saber que pensa però fa tot l'afecte que la seva ment no esta interessada en el que l'envolta en aquell moment. La mirada nocturna de les asiàtiques seria misteriosa si no fos perquè hi ha mes asiàtiques que misteris, perquè de fet, es obvi perquè aquests dos personatges son on son.

Aquesta però, no es una historia d'aquest costat fosc. Perquè, al cap i a la fi, això mes o menys es pot trobar a Lloret de Mar.

Fins ara nomes he parlat de coses mes o menys bones d'aquest país. Però evidentment no tot es positiu. Aquesta no es la historia d'un estranger que coneix una noia que fa promocions d'aromaterapia pel carrer, es cauen be, se'n van a sopar i es diverteixen. Això no seria gaire interessant ni tan sols per aquest bloc.

L'autentic costat fosc de Seül es social. Els coreans son molt sociables i amables. El mon aquí es defineix per relacions entre conceptes i no pels conceptes en si mateixos, com a Europa. Les relacions d'amistat, familiars i socials defineixen una persona. Això te avantatges i desavantatges. I entre els desavantatges d'aquesta societat hi ha la duresa de la vida dels que n'estan al marge. Perquè qui rebutja el model social, de fet, rebutja els individus, que en son una conseqüència. I aquest sembla ser el cas de la Blossom, que en realitat no es diu Blossom, i que un dia va caure del tren social corea (o es va tirar) i ara va a peu per Seül.