Religio, o no.

A Corea hi conviuen protestants, catòlics, budistes i altres religions menys majoritàries com el taoisme. Alhora conviuen amb un conjunt de creences tradicionals que es tradueix en trobar "bruixes" que llegeixen el futur o recomanen a les parelles si s'han de casar o no.

El de la foto es un trosset d'un temple budista al bell mig de la zona de negocis de Seül, Gangnam. El símbol budista s'assembla al símbol dels nazis, però esta invertit. Queda clar però que aquesta es la unica semblança entre els budistes i els nazis...

L'altre dia passava pel costat d'aquest temple hi hi havia una senyora resant agenollada en una esterilla portàtil a l'altra banda del carrer (de 6 carrils). Em va estranyar perquè el temple es gran i te un bon tros de parc fàcilment accessible. No se quins motius devia tenir per no voler-hi entrar.

Avui mentre caminava pers uns grans magatzems, un senyor molt amable que anava amb la seva mare m'ha començat a parlar en angles. No m'ha estranyat perquè aquí la gent aprofita qualsevol oportunitat per practicar gratuïtament l'angles amb estrangers. Però com que ja portàvem un rato xerrant, he començat a sospitar que hi havia gat amagat. Efectivament, al cap d'una estona em comença a parlar de la bíblia, i de que en penso de l'existencia d'una veritat suprema. Molt be, he pensat, tampoc tinc res a fer ara mateix...

Al cap de 20 minuts el tio s'acomiadava molt amablement de mi convençut de que havia fet una bona feina, de que havia fet tot el que havia pogut, però que havia tingut la mala sort de trobar-se amb un cas impossible. De fet, es forca veritat. Havíem discutit uns quants passatges de la bíblia, unes cites de Kant, i com n'es de difícil d'apostatar al meu país... Pobre noi, de fet si que ha tingut mala sort de trobar-se precisament amb mi.