De fora...

Hi ha moltes coses que a mi em semblen estranyes d'aquest pais. Pero sens dubte n'hi ha moltes mes que a ells els semblen estranyes de mi.

Aquest es el DNI que m'han fet. A la foto no surto gaire afavorit, pero es que em pensava que me la feien des del costat.

"Certificate of Alien Registration" es quasi la unica cosa que s'enten del carnet. De fet no vinc de tan lluny, Mart es aqui al costat.

Aqui no hi ha gaire estrangers, i la gent et mira pel carrer. Sobretot si surts dels districtes turistics o de negocis. M'han dit que si vas a ciutats petites es encara millor. Els que mes et miren son els nens petits. Es normal que em saludin pel carrer. L'altre dia en un restaurant uns senyors em van portar el nen petit a la taula perque em veies de mes aprop. El nen tenia els ulls oberts com unes taronges (no es cap acudit racial). I estava tan impressionat que no sabia que dir. El seu pare li donava copets amb el genoll i li deia en veu baixa "Hello... hello..." fins que el nen em va saludar i va fer una reverencia.

Potser nomes ha vist occidentals per la tele, i es pensa que tots conduim cotxes a tota velocitat mentre disparem per la finestra als dolents, o saltem d'avions en flames despres de salvar la noia de la pel.licula.

En la recepcio d'un hotel, estava assegut esperant. Van entrar una mare i una nena petita. La nena petita va venir corrent fins on era i plantada davant em va dir amb cantarella " Hello!!!!!". Despres va marxar amb la seva mare que la cridava i em somreia disculpant-se. Mentre entraven a l'ascensor tenien una conversa en corea. Jo m'imagino que la nena devia preguntar "Mama, li puc tirar una mica de menjar a l'estranger?", i segurament la mare responia: " No, que a vegades mosseguen...".