dissabte, 14 de juny de 2008

Corea Vertical 0

Ara que ja tinc casa (tècnicament, l'empresa te la casa, però vaja...), compte corrent, telefon (amb tele) i carnet d'identitat, ha arribat l'hora del lleure.

Per començar m'he documentat una mica a la pagina web "Korea on the rocks" que te molta informació sobre escalada a Corea del Sud.

A dos estacions de metro (10 minuts) de la feina tinc un parc amb una paret artificial amb una mica de boulder i tot. M'anira molt be per desestressar-me. Despres he trobat un club d'escalada a prop de la meva nova casa. El visitare quen m'hi traslladi i pugui dir 4 coses mes en corea.

I llavors he buscat un lloc per comprar material d'escalada. Al mig del mar de botiguetes de Dongdaemun (de teixit per catifes, de rodes de cadira d'oficina, de clauers, de penjaroba, de coses extranyes que deuen servir a algu, de botons, de mitjons, de mes coses extranyes... ), n'hi havia una de recomenada a la web, amb material de Millet. No se com dimonis ho he fet pero l'he trobat de seguida. No crec que la pugues tornar a trobar pero. Perque m'hes que buscat entre les botigues, he "divagat" entre les botigues.

No he parlat mai de com funcina comprar coses aqui. Si t'acostes minimament a una botiga, o a una lleixa d'uns grans magatzems, o tan sols mires mes de 2 segons un producte des de lluny... automaticament es materialitza un corea somrient al teu costat. Et solen dir coses mentre et somriuen encara mes (nivell 2) i fan gestos sobre els seus productes. Encara que sapiguen que no els entens, ho segueixen fent. No son pesats, son cordials, i si els dius que nomes vols mirar et deixen estar.

A la botiga Millet el dependent de dintre m'ha fet un somriure de nivell 1, pero m'ha ignorat. Aixo m'ha sorpres. El que passava es que s'estava materialitzant un dependent nou des de fora, que si que parlava angles. "Peus de gat....", " ah, molt be, tenim aquests... on vols escalar?...et recomano aquests..." etc. Somriure de nivell 2. Molt amables. Em pregunten d'on vinc (menteixo, dient que d'Espanya) i els dic que m'he traslladat a Corea, i que estic reunint material per escalar. Somriure de nivell 3. Ja tinc els gats triats, vaig a pagar. "Avui tenim un descompte de.... 25%, vols alguna cosa mes?" "No, de moment no." dic, recalcant el "de moment". Somriure de nivell 3 congelat. "Te, et regalem aquests mitjons." diuen mentre em posen uns mitjons que tenen molt bona pinta a la bossa. Pago en metal.lic. Somriure de nivell 4. " Fins aviat!".

A corea es regateja fins i tot quan vas a comprar un ordenador portatil. Si no regateges, et fan un descompte minim igualment, per "educacio". Per els orientals es molt important cultivar les relacions de tota mena, fins i tot venedor-client. Com que sap que no soc un turista i que haure de comprar molt mes material, em tracta molt be. M'agrada aquest lloc, segurament hi tornare.

Un italia de l'hotel m'explicava que va anar a una restaurant i va tenir un problema amb la tarja de credit. "No passa res! La propera vegada ja ho pagaras." van dir amb un somriure de nivell indefinit. Era la primera vegada que anava al restaurant i no el coneixen, pero en la ment comercial dels del restaurant, en comptes del "Aquest tio fotra el camp sense pagar..." que seria normal a Catalunya, hi havia un "Aquest tio haura de tornar a sopar aqui una altra vegada."

Finalment, una mica fora del tema: en el parc al voltant de la paret artificial d'escalada hi havia unes parades d'activitats de tota mena. Tambe hi havia els frikis d'aqui baix. Sembla la canco de "Bola de drac.", i la veritat es que veure aquesta escena m'ha fet sortir una gota de suor gegant al costat de la cara. I he fet un somriure de nivell indefinit.


5 comentaris:

Aniol ha dit...

Quina enveja de murs artificials xD aquí ens hem de conformar en aprofitar parets abandonades de castells del segle divuit.

A veure si amb una mica de sort d'aquí a 20 anys aconseguim que ens en facin un com aquests a Girona per poder entrenar dignament... Ah, i suposo que els de corea són gràtix no? estant a fora al carrer...

Met ha dit...

Colloooons amb els frikis koreans, nen.. Això ho fas aquí i potser t'apallissen pel carrer. Però què dic... si probablemtn t'enviarien a la tele a algun concurs de cantants. No estem tant lluny d'això, vaja!

;)

Anònim ha dit...

Benvolgut Jordi,

Encara no hem pogut arranjar l'ordinador,així que l'Àngels i jo ens hem perdut els "frikis" coreans. No tinguis dubte que ho veurem quan la tecnologia ens ho permeti.

Veig que t'adaptes prou bé. Ha de ser interessantíssim l'estudi dels seus costums, el que expliques del comerç sona molt bé, digne d'un país oriental. Estic molt encuriosit.

Una abraçada de l'Àngels, jo mateix, en Guillem i el nou projecte, que no sabem encara què és.

Anònim ha dit...

Benvolgut vedell de granja,

Amb aquest tros de rocódrom ja cal que tornis fotent vuitens.
I a veure si fas un post amb les teves cites a cegues... També hi ha categories de somriures? Tinc interés antropològic al respecte.
Ens veiem aviat. I recorda, Ítaca és una xinxeta.
Josepet

. ha dit...

El gmail és una cosa boja. S'ha tornat boja. Com jo. O potser l'he tornat jo boig.

Tan se val,
el msn no em va bé, per tant..
ves escrivint aquí, que així sabré alguna cosa més de tu, a part de que dorms al terra..

*