divendres, 6 de juny de 2008

Petites coses que em sorprenen



Noto que a poc a poc m'estic tornant insensible a certs detalls que en altres dies em semblarien sorprenents.

Fa dos dies vam sortir un dia sencer, i una nit, a fora de Seul amb tota la gent de l'empresa a fer una mena de jornada de cohesió. Vam estar tota la tarda jugant a futbol i basquet, després sopant mentre fèiem un torneig de Winning Eleven i Tekken. Durant la nit vam estar asseguts pel terra de les habitacions (que de fet no tenien ni llits ni cadires, a l'estil corea) menjant mes, xerrant, i jugant a cartes.

Del que hi havia a l'habitació en recordo: 9 coreans, uns calamars assecats que s'anaven rosegant, unes tires de carn assecada, uns fideus, cervesa en ampolles de plàstic, soju (el licor típic d'aquí) en ampolles de vidre, una llauna de larves de cuc de seda, uns palillos per poder menjar les larves, un tio mirant la tele en el telefon mòbil, uns gelats que es xuclaven d'unes ampolles. De tot, però, el que mes m'estranyava, era estar jugant al "Gran Dalmuti" amb els coreans.

En aquestes sortides, les empreses normals de corea fan entrenament militar, per crea esperit d'unitat i enfortir la ments, i aquestes coses. Fins i tot les altres empreses de videojocs del país sembla ser que ho fan. Agafen instructors de l'exercit i tot, i son forca durs. Pero aquesta empresa es diferent en molts aspectes... millor diria jo. Al mateix "Ressort" hi havia una empresa de seguretat que corrien amunt i avall en formació i cridaven de tant en tant, com si fossin soldats. De fet anaven amb uniforme i tot. Feien mitja por. Peró en aquest país això es habitual. El servei militar es obligatori i dura dos anys, o sigui que a tothom li sembla normal. Es el que tenen els països que oficialment estan en guerra.

Altres coses que em sorprenen (potser es normal, però jo en desconeixia l'existència, a Sant Dalmai no n'hi ha) es això:



Els catalans som un poble amb gran tradició escatològica, sinó mireu el caganer del pessebre, com "ens caguem en" tot el que se'ns posa per davant, o si no mireu la merda de polítics que tenim. M'estranya que no inventéssim una cosa tan refinada com això...

3 comentaris:

Germán ha dit...

Hola!

No crec que tenguis cap tipus de problema per adaptar-te al piset (o zulo) que puguis aconseguir. Vas aconseguir viure 1 any en una habitació de dos metres quadrats!

Aniol ha dit...

Gran Dalmuti... primer sorprés perquè és d'en Richard Garfield (el del Magic) i després perquè resulta que és el joc del capitalista! xD Enu, també té altres noms aquí... Ara potser entenc perquè era el que et sorprenia més jejej

:·)

Anònim ha dit...

Collons! Porta'm un bany d'aquests quan pugis per Nadal! Escolta'm, i es pot calibrar el diàmetre del raig posterior? I la seva intensitat? ;P
Felicitats pel teu espai, ja era hora que algú fes un blog sense faltes d'ortografia...
T'aniré seguint!
Ens la veiem!

Josepet