divendres, 19 de setembre del 2008

Antifaç Verd


Ja se'n parla, i ja es molt. El tal Enric Duran ha anunciat que ha estafat quasi mig milió d'euros als bancs. Els seus motius: obtenir diners per finançar projectes socials, i denunciar "que els bancs ens roben". Ara es fora del país, i mes val que no torni. Es mes útil, pel reforç simbòlic que suposa, com a exiliat.

Aquest paio escriu millor que no parla, i no cal estar d'acord amb tot el que diu per admetre que cal treure's la barretina davant el que ha fet. Es il.legal, si, però no immoral. Es mou dins la diferencia en entre "legal" i "licit".

Em pregunto quan tardara a ser assimilat pel sistema, si no es que ja ho esta. I si la llavor que intenta plantar passara de 4 "perro-flautes" i "gafa-pasta" com ja ha començat a apuntar algú. Però la crisi econòmica no serà nomes per punquis i neoprogres de disseny. Jo ja tinc un amic que treballava en una empresa gran que ha hagut de tancar.

A mi la crisi m'és igual. No tinc res a perdre i a mes Corea es un dels països desenvolupats que menys rebrà quan això peti. El sistema econòmic i bancari es altament autosuficient (importar es molt car, es fa tot aquí) i aquí es produeixen coses de veritat. No es viu de llogar la platja a 4 turistes que tenen diners.

Vull dir, que tenim perills mes grans, com ara un atac nuclear dels americans fent-se passar per Corea del Nord.

Denunciar que la gent es esclava dels bancs esta molt be, però al cap i a la fi, els bancs ofereixen uns serveis i la gent els contracta si vol. Recordo quan em vaig desvincular de "La Caixa"... "No vull que em cobrin comissions cada dos per tres, i llavors em regalin bolis, calculadores i punts estrella per aconseguir coses que no vull. Tampoc vull que els meus 400 eurus de beca mensual serveixin per fabricar mines antipersones." Be, d'acord, això de les mines no ho vaig dir, però no per això deixa de ser veritat. I la cara que posava el tio ja era la d'algú que esta descol.locat.

Es així de fàcil. Canvia a un banc que et garanteixi un millor tracte i us dels teus diners. N'hi ha que no et cobren comissions per quasi cap servei. També hi ha el que s'anomena banca ètica. No et fiïs del teu banc estàndard si et diu que te un fons d'inversió o un compte corrent ètic. Això de l'ètica es com la homosexualitat: o "s'ho es o no s'ho es".

O no facis servir cap banc, i guarda't els diners a casa. Però s'ha d'admetre que molts dels seus serveis son útils. A mi em sembla just que si em transfereixo dos mil eurus des de Corea a Espanya se me'n quedin 10 pel camí. El camí es complicat. D'altres serveis no son necessaris tan sovint com s'utilitzen: crèdit i hipoteques. Si et vols endeutar amb un banc es el teu problema, però llavors no et queixis. Però estàs segur que necessites tants diners?

Una altra historia es la manipulació a mes alt nivell. La pressió mediatica per rentar-te el cervell, la conspiració política per perpetuar-se en el poder, etc. Tot això pot ser que existeixi, però es un camp molt mes complex. I comença amb el puto Carnet Jove.

Em conformo amb que el resultat de tot això sigui que la gent estigui mes mentalitzada. Tingui mes pebrots per enfrontar-se al sistema quan cal. No s'alegrin de llegir al diari que els seus bancs i caixes tenen benefici record. I que "La Caixa" perdi uns quants clients.

Els detalls son aquí.

1 comentari:

Aniol Bosch ha dit...

Iep! avui he llegit sobre aquest "paio" al Punt! :D