dimecres, 10 de setembre de 2008

우리 나라 / 11 de setembre

우리 나라 스페인 안이에요. 카다루냐 예요!
카다루냐는 스페인에서 예요. 하지만 카다루냐에서 많이 사람 슾에인을 안촣아요. 그리고, 스페인 사람는 카다루냐를 존경 안해요.

Cada cop que em pregunten coses del meu país m'adono que no se si respondre com a català o com a espanyol. Se com voldria respondre, però no se quina resposta volen. I es que com mes enfora te'n vas en aquest planeta, mes t'adones com de diferent es Catalunya de la resta d'Espanya. Quan em pregunten sobre gustos, sobre actituds, sobre maneres de pensar, es quan m'adono que tinc dues respostes diferents si parlo de catalans o d'espanyols. A vegades unes son millors, a vegades les altres, però quasi sempre son diferents.

Veig entristit com molta gent d'altres generacions estan llançant la tovallola. Familiars i amics. Estan decebuts, estan desil·lusionats. Han viscut les seves vides tirant endavant a nivell personal, però la majoria d'ells, pels motius que sigui, també ho han fet amb l'esperanca de tirar endavant el país. Ara veuen que després de tant de temps, el pais a anat endarrera. Endarrera no nomes en sentit econòmic, sinó també i sobretot en sentit cultural i ètic.

La indecència política no te límits. La demagògia, els jocs de paraules, la manipulació, la parcialitat son el pa de cada dia de la comunicació estat-ciutadans a Catalunya.

La incompetència administrativa es brutal. I fora del govern també. Personalment he conegut 3 universitats, i en totes he vist malgastar els diners públics. El nivell educatiu es molt baix i va pitjor. Com pot ser que els estudiants de batxillerat actual sàpiguen menys del que sabíem nosaltres?. I com diu algú que respecto molt, "Les ciències s'han endut la pitjor part. En aquest país a ningú li fa vergonya no tenir ni punyetera idea de matemàtiques.". I ens governa gent de lletres. No tinc res en contra de la gent de lletres, però si en contra de la falta de gent de ciències.

"Hem de baixar el nivell de la universitat" es una frase que dita per un rector com, per exemple, de la Universitat de Girona, hauria d'encendre totes les alarmes imaginables. "Es que així vindran mes alumnes i ens donaran mes diners" no es una excusa plausible. I a mes demostra que aquell individu no te la mes mínima idea de que es una universitat. El que s'ha de fer es pujar el nivell etic i de qualitat personal dels qui ho maneguen tot.

I com que Catalunya es quasi una democràcia, canviar els que manen es a les nostres mans. Pero exigeix un esforc personal molt gran. Començant per intentar portar una vida ètica i racional nosaltres mateixos. I desprès promoure aquests valors en el dia a dia.

La trista situació del país es en la major part culpa nostra. Però també hem pagat el preu de formar part d'un país que no ens cau be i al que no caiem be. Que te poder sobre nosaltres i això ens ha afeblit una mica mes. Mentre les coses anaven mes o menys be no era tan important, però ara que tot s'ensorra ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa. Cal sortir al carrer, cal enfrontar-se a l'enemic. I quan estiguem cara a cara, prement fort les dents i amb la mirada plena d'odi, haurem de ser prou valents per explicar de bones maneres els nostres motius, i resoldre-ho tot d'una manera civilitzada.

Ara ja no us som útils. Deixeu-nos marxar. Hem enfonsat el nostre país per veure si ens rebutgeu. Després ja el reconstruirem, quan sigui autènticament nostre. Però primer s'ha de sortir al carrer.

I en la reconstrucció haurem d'anar amb compte i ser prou lúcids, per veure que es una gran sort que sapiguem castellà. I que mai s'ha de fer un pas enrera amb aquesta llengua. També caldrà entendre els catalans que no se sentiran còmodes amb la nova situació, i els haurem d'ajudar. S'haurà de ser prou valent per aturar els nostres propis exaltats, que sempre n'hi ha. També haurem de parar els peus al nostre propis corruptes. El veí que no paga els impostos, el col.lega que roba la llet del super, el parent que especula amb l'habitatge, el vice-president que col.loca el seu germà en un càrrec inventat. Potser hauríem de començar per aquí, però ja no tenim temps.

Primer s'ha de sortir al carrer.

6 comentaris:

Met ha dit...

Totalment d'acord
.
.
.
Tristament d'acord

Aniol ha dit...

Jo vaig tornar força tocat de finlàndia amb el tema país... allà veus que coses com el respecte per la gent, per les lleis ben fetes i demes coses són possibles... perquè aquí no pot existir una cafatería on et serveixis tu mateix el café sense que ningú se li acudeixi fer gamberrades o agafar-ne més del compte, si allà a finlàndia no hi ha problemes? els del mediterrani sóm així de gamberros per naturalesa?

Nyy.. és que m'hi has fet pensar Jordi... Poc que anem pas bé!

chielle ha dit...

Porto bastant de temps llegint el blog (ens el va recomanar l'은주), i t'he de dir que ara sí que m'he quedat sense paraules. Simplement, perquè tens tota la raó. Deu ser perquè encara sóc jove, però el cas és que mai no m'havia parat a pensar-ho.

. ha dit...

Doncs sí.
S'han perdut molts valors essencials i s'ha perdut el respecte a tot i a tothom

He intentat escriure alguna cosa més,
però només faig que donar voltes sobre el qe has escrit tu. Admiro l'art que tens per expressar-te així de bé.

Tal com diu en Met, tristament d'acord.

*

Pau ha dit...

Bravo. N'hi ha molts que també pensem així. Però... com es fa sense polítics? Quins i com haurien de ser els líders que evitin arreglar-ho a base d'òsties?
Fa temps que m'hi trenco el cap...

Salut germà

Oscar ha dit...

Joder... estàs dolorosament lúcid en aquest blog, hauries d'haver començat a escriure abans }-D
L'Enemic té moltes cares, i no totes parlen castellà, ni català. Certament, hem (hauríem?) de sortir al carrer, però no pas sota una bandera, pq totes estan brutes de sang i de mentides. Una frontera geogràfica no garanteix mantenir l'Enemic allunyat, per desgràcia.
Genials les fotos, et compro el ratllador de gingebre per 5€ menys el 20% (si el congeles és més fàcil de ratllar)