diumenge, 21 de setembre de 2008

Pensaments de diumenge

Avui diumenge he anat a la muntanya amb en Quim Joan Joan. Fa bon temps i ja no fa tanta calor, o sigui que era un dia adequat. Com que nomes anàvem a passeig, volíem pujar una muntanya al costat de Seül, 관악산 ("Quanacsan"), però ens hem equivocat de camí i hem acabat pujant un coll del costat. Pel cas, tampoc es important. Ja m'havien dit que les muntanyes a Seül eren com la Rambla de Girona en un diumenge. I nomes sortir de l'estació de metro, hi havia aquesta cua per agafar l'autobús fins al principi del trajecte.

I el trajecte en si, evidentment, ni era difícil, ni pesat. Hi havia tanta gent que fins i to trobaves paradetes de tant en tant, de menjar, o per recollir diners pels nens desvalguts. Era mes aviat com caminar per un parc, però amb mes gent.

Un cop a dalt he trobat un foradet per fer una foto sense que sortís ningú pel mig, però m'he hagut d'arraconar.

Dedico aquest missatge buit de contingut a una persona que em va dir que avui en dia "qualsevol pringat amb una càmera posa una foto de l'ombra d'un cargol al seu bloc, l'acompanya de 4 frases d'una canco i ja es pensa que es un artista amb pensaments profunds".

...i avui camino per aquest camp ple d'espígol,
i el dema m'observa esperant que sucumbeixi,
i no vull.
(Sanjosex)

El fet es que quan m'han dit que aquesta criatura sobre el meu genoll no es autènticament coreana, sinó que va arribar fa dos anys i es dedica a mossegar el raïm, no he pogut evitar sentir-hi una certa empatia, per identificació. Encara no se quin raïm haig de mossegar, però.

Mentre baixàvem, hem trobat... mes gent. No he pogut evitar gravar el següent vídeo:

video


Per acabar de passar el dia, hem anat a dinar i hem trobat un lloc molt bo per fer un cafè carissim, i tenir una conversa tranquil·la i dispersa sobre moltes coses d'aquelles que venen els diumenges a la tarda i després se'n van per no tornar... i et deixen una certa inquietud, perquè penses que son coses importants que haurien d'estar presents en cada dia.

La dona de'n Quim estava llegint un llibre "sobre historia de l'art" em diuen. Però llavors tenen una breu discussió en corea i treuen el diccionari electrònic que ens manté a tots units. Busquen una paraula i me l'ensenyen en angles: "estètica", no art. I parlem de quina es la diferencia. La meva opinió es que l'estètica sempre es refereix a la bellesa, i l'art en canvi tracta d'expressar un ventall molt mes ampli de coses. I sento una petita angoixa perquè em costa expressar això en angles, i el que realitat vull es expressar-ho en corea.

A mes, acabo de comprar un diccionari Català-Coreà que m'ha costat una pasta. Ja que l'heu pagat tots amb els vostres impostos, he decidit contribuir-hi una mica. M'han dit que aquest diccionari, disponible a Corea des del Desembre passat, no es pot comprar a Catalunya encara, per problemes administratius de la generalitat. Mentre escric això, podeu imaginar-vos que moc el cap de banda a banda fent que-no-anem-be-collons. A mes el diccionari es nomes des del català cap al coreà, i no inclou la traducció en la direcció oposada. Aixo el fa inútil per traduir del corea al català, que em penso que era el motiu per finançar-lo amb diners públics. Pallassos...

Tot tornant cap a casa, m'he trobat tres coses mes que m'han fet treure la càmera de la bossa.

El cotxe negre es de policia, els 3 autobusos del darrera tenen reixes protectores i estan plenes de policies antidisturbis. No hi ha res al carrer, tot esta tranquil. Però el president viu a prop i el president no esta gaire convençut que tots els ciutadans coreans li vulguin donar una abraçada quan el veuen. Això m'ha fet pensar en la pel.licula "18 de Maig", que recomano urgentment a qualsevol persona que vulgui anar a una manifestació a Corea.

Potser els soldats vigilaven aquest ramat d'adolescents histèriques de la placa de l'ajuntament:

video

en el vídeo nomes me n'hi han cabut una quarta part. El que mes m'ha sorprès, ha estat un cop he fet la volta i he vist el que hi havia a l'escenari... RES! Una pantalla amb un vídeo-muntatge! Suposo que els cantants devien haver de venir tard o d'hora, però amb els crits, com a mínim semblava que ja havien sortit a escena i que anaven despullats.

I finalment, una imatge que parla del contrast, per si sola, al metro:

Un armari anunciant que et pots enamorar en directe de 3 dives cantants alhora, i que a sota conte mascares de gas per protecció contra un atemptat terrorista dels "dolents", enemics abstractes de la gent en general. Arrel de l'11-S, a Corea van eliminar la majoria de papereres del metro i els carrers. I van instal.lar aquests armaris.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

[foto macro de pell de taronja editada en sèpia]

I avui he entès ca els homes sarem millors si llimem las nostres aspreses.

[Link] Hallelujah, Leonard Cohen

Comentari 1, per -Jonny84thebest-
-osti tia q profun, ets la milló, fullem?-

Comentari 2, per -Sexyjennifer35-
-Uala tia q guai el comen, tu es q penses molt. peace. Fullem els tres?-

No, si algun fotolog/ blog deu haver que es pugui mirar... je, je...

Com un ganivet que talla tot un dia enter a trossets...

Nydia ha dit...

Hola! Sóc una estudiant de l'EunJu, de Nipponia, i em va explicar que havies obert aquest blog sobre la teva experiència a Corea. Doncs bé, m'ha semblat molt curiós el vídeo que has posat sobre aquelles adolescents a la plaça. Potser n'hauràs sentit a parlar... Son fans d'un grup coreà anomenat Dong Bang Shin Ki, que just la setmana pasada va fer el seu "Come Back" a Corea. Això que vas veure era el ShowCase. Però el més impactant de tot és que les fans ja hi eren des del día anterior. M'ha agradat veure aquesta notícia. Potser, si hagués estat a Corea, hauria anat entre la multitud de coreanes xD
L'Eunju també coneix aquest grup ^^
Que vagi bé! A partir d'ara ja seguré més sovint el teu blog!

Anònim ha dit...

Hmm, interessant això del diccionari català-coreà. ¿D'on l'has tret aquesta informació sobre els "problemes administratius"? Ja fa un temps que el busco per aquí, però no hi ha manera.

Potser el millor seria demanar-lo en alguna botiga on-line coreana... Però em temo que el meu coreà no arriba a tant.

Jordi ha dit...

Ho se a amb un pas d'indireccio pel mig, d'una de les col.laboradores del diccionari. El problema es que el servei d'ISBN ha estat molt temps sense funcionar.

Jo el vaig trobar a la franquicia mes gran de la llibreria Kyobo a Seoul. Era l'unica copia, i estava amb els diccionaris d'espanyol (!).

L'editorial coreana (ara no ho recordo pero era semblant a MyonSung Seorim) els envia internacionalment si cal.

Despres de llegir-lo una mica, pero, haig de dir que no es un gran diccionari...

Anònim ha dit...

Aha, 민중서림. Suposo que deu ser aquest: Diccionari Català-Coreà.

Ara, després dels teus comentaris m'ho pensaré. Si només és en un sentit i no es gaire bo, potser val més la pena comprar-ne un en anglès.

Merci per la resposta. :)