dilluns, 20 d’octubre del 2008

Japo (1) : Friquis, grues i la tirania del planeta solitari

Entre les coses que s'han de veure a Japó, hi ha la Meca dels friquis, Akihabara. Un barri on tot son còmics manga, videojocs, moda otaku i electrònica de segona ma. Avui en dia no hi ha res que no puguis trobar en qualsevol altre lloc, pel que fa a l'electrònica, visca la globalització. En còmics, suposo que tampoc, però no hi entenc tant. Per mes que hi hagi edificis sencers amb tots els volums imaginables, el còmic ja no es un mitja minoritari, i segur que hi ha altres llocs on ho pots trobar tot.

Vam visitar salons recreatius on les maquines estaven classificades per plantes: clàssiques a la primera planta, maquines de lluita a la segona, de cartes a la tercera, d'esports a la quarta, i de fotos-amb-tot-de-cors-roses-i-floretes a la cinquena. Vaig fer la meva primera partida a l'Street Fighter IV. Anava be fins que un japonès es va posar a jugar contra mi i em va amargar la tarda.

Entre les maquines hi havia aquesta tan curiosa:


No se que son les targetes aquestes, però em penso que aquesta maquina esta en la línia de la maquina expenedora de roba interior usada de col.legiala. Que per cert, no vaig trobar, i em vaig quedar sense souvenir pels companys de feina.

I es que vulguis que no tothom te un toc de friqui en aquest país, com aquesta netejadora de trens. Si en aquest país els trens estan nets. I arriben a l'hora.


Però també hi ha professionals del mon friqui, com els venedors de disfresses per a gos:



Avui he començat amb "coses que s'han de veure", però aquesta es una de les frases que mes odio de les guies de viatge. De fet, odio el turisme en general. Els turistes tot ho corrompem, tot ho empudeguem. Caminem tots els camins per absurds que siguin, ho mirem tot, fem fotos a tot com si fos especial. Sentim la necessitat de complir amb tots els tòpics del país que visitem. Per si de cas portem un manual sota el brac, que ens diu "ves aquí, ves allà, "Mira això, això esta be". si alguna cosa no surt a la guia no val la pena. I quan hi ha un monopoli mundial de guies de turisme com passa amb Lonely Planet, cada cosa que apareix en els seus llibres es corromp. Perd l'autenticitat i es converteix en un negoci.

Fixeu-vos que la guia deia "Aquest es el carrer mes bonic de tot Asia":


Si, he titulat la foto "carrer-qualsevol.jpg" perquè això es el que es en realitat. Si jo fos un veí del carrer i els de la guia em fessin aquesta putada, també intentaria convertir-lo en un "carrer normal" per així buidar-lo de pallusos amb càmera fotogràfica i motxilla. Els millors resultats sempre s'aconsegueixen coneixent gent nativa i preguntant.

Les petites coses que m'agrada veure dels països no surten a les guies, per insignificants.

2 comentaris:

Aniol Bosch ha dit...

De gran vull ser com tu!!

x)

aineta ha dit...

Potser si que els turistes destrossen tot allò que troben, però jo no em resigno i seguiré intentant ser una "bona turista" i descobrint món.

Bona nit,

Aina S