Resumir Japó en una foto es molt pretensiós i injust. Però com que aquestes coses a mi no m'importen, he triat aquesta. El mes interessant d'aquest país per mi tan extravagant, es sense cap dubte la seva gent. El contrast entre l'enorme educació i formalitat de la gent gran, i els estirabots estètics i transgressió sexual dels joves.
Si a mes d'una foto hagués de posar una paraula a la meva visita, seria "breu". Sembla que no digui res del país en si mateix, però al contrari, serveix per dir que Japó desborda per tots costats. Si no fos perquè estic aquí al costat, pensaria que he perdut el temps viatjant-hi nomes una setmana.
Aquests son els japonesos del dia a dia. En aquest cas estudiants. Uniformats i formant. Ordenats i diligents. Educats i educats. Aprenent que a la vida t'has de moure a velocitat ninja.
I es lògic que es transformin en això d'aquí baix quan estan lliures de les seves obligacions. I això sense comptar els que va pel mon disfressats de personatges de còmics i videojocs, per Harajuku. D'aquests no en vaig fer fotos perquè estava mes ocupat mantenint els ulls dins les conques i la mandíbula enganxada a la resta del cap.
Suposo que la meva germana deu estar orgullosa de la utilitat que li estic donant a la càmera de fotos que em van regalar.
Les pintes mes rares les vam trobar en un club de Sibuya, on no es podien fer fotos i un enorme "segurata" et registrava a l'entrada. Les comparacions son odioses, però inevitables. En aquell club la gent era allà... "siguent guai". Mirades dures, comportaments de desfilada de moda. La següent setmana en un club de Seül vam notar la diferencia. En el club corea, la gent simplement s'ho estava "passant be". Somriures, riures i converses relaxades.
Algunes coses a Japó es poden entendre si penses que encara tenen un "emperador" tot i que al cap i a la fi, d'imperi ja no en tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada