Abans que em surti algun matemàtic o informàtic a dir-me que les dècades, com els segles i els mil·lenis comencen l'any 1, vull que quedi clar que aquest es el MEU bloc, i les dècades comencen quan em dóna la gana.
Estem acostumats a mesurar el temps a gran escala en anys, i desprès, en segles. Les dècades no es fan servir tan habitualment. Potser els nostres esquemes mentals haurien de canviar, perquè pensar en segles no és gens pràctic. Habitualment naixem en un segle que ja es massa tard per canviar i morim en el següent sense que res del que hagem fet pugui ser considerat, encara, com a significatiu. Les dècades tenen la durada ideal per fer-se propòsits de veritat.
I ara que entrem en l'any del tigre (més concretament m'han dit que del tigre blanc) i comencem dècada, fer-se propòsits és més important que mai. Me n'he fet un bon grapat:
- Aprendre finalment com funciona el calendari lunar.
- Retornar un gran deute que tinc amb una certa comunitat molt oberta.
- Tenir prou voluntat per trencar les inèrcies que em porten a seguir fent coses que de fet ja no m'interessen.
En tinc molts més, però l'últim propòsit que he esmentat entra en vigència a partir d'ara mateix, i per això interrompo la llista i tanco aquest bloc que ja no te vida. Hi escriuré un altre cop més, el dia que decideixi abandonar aquest entranyable país, si la situació mereix un balanç, que crec que si.
Un plaer.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Vaja! Abans d'ahir mateix em preguntava com era que feia dies que no escrivies en el teu bloc. Sincerament vaig pensar que era cosa de dones... Però no! Una vegada més el teu bloc m'ha sorprés amb una noticia agredolça. Agre: no tornarem a llegir els teus comentaris que a mi personalment m'han fet passar molts bons moments. Dolça: la teva gran coherència que ens ensenya a tots que davant de tot hem de ser sincers amb nosaltres mateixos.
Fins sempre Joredi!
Hola Jordi,
No se quanta vida te/tenia el teu bloc, jo el seguia (+1). Ja ens informaras dels nous canvis. Salut i una abrassada, Joan
Tu penses que el teu blog ja no tenia vida pero a uns quants ens donava bons moments i ens permetia seguir-te "escoltant". Perdona la falta d'accents, el teclat no funciona be! Fins aviat! Un petonas!
Aina
Ja, ja, Segur que ara t'apuntaràs al facebook!
Molts petons dels teus nebodets.
MªAngels
bgfmn n, j mm jmjnhc jhj jn htvhtrcvyr
Pilar
Jajajaja el millor comentari el de la Pilar!! :)
Per cert, m'han dit els del facebook que ells tampoc t'estimen :P :P
I ara què faré!?
Un plaer haver-te llegit per aquí, ja veig que si vull saber més coses de corea hauré de fer la motxilla...
ja era hora que el tanquessis!!
Si més no ara seràs conseqüent amb el que dius
:D
fins la propera
X
Publica un comentari a l'entrada