dilluns, 26 de gener de 2009

Observant des de lluny (2)


Segueixo llegint regularment les noticies catalanes, i inevitablement de manera comparativa pel fet d'estar deslocalitzant en un lloc tan diferent. I haig de dir que cada dia les llegeixo amb més desgana. Li vaig robar aquest llibre ("La dictadura de la incompetència") al meu pare per nadal i l'he anat llegint.

Jo opino que a Catalunya hi ha una fracció important d'una sèrie de generacions (entre els 25 i els 35 anys) de gent que ha cregut sempre en els ideals d'esquerres i ara estem desorientats. Defensàvem, o si més no confiàvem, en uns ideals més socials que els de dretes que sempre havien governat. Era molt fàcil dir que els nostres eren millors quan no es podia demostrar perquè governava la dreta. Doncs ara estem desorientats perquè un cop hi ha hagut un canvi de bàndol del govern, encara que no sigui exactament el partit que volíem, ens trobem amb la mateixa corrupció, ineficiència i indignitat per part dels líders i de tot l'ecosistema d'organismes públics en conjunt.

Segueixo pensant que els que deien coses com "Si no ets d'esquerres quan ets jove no tens cor. Si no ets de dretes quan ets gran, no tens cervell" són uns imbècils mal informats. Ni de dretes ni d'esquerres, tots són igual de dolents.

Per això no em vaig sorprendre tot llegint aquest llibre d'en Xavier Roig, que confon a molta gent i és acusat tant de neo-lliberal com de "neo-con", que se'n fot dels anti-globalització i que no te manies per parlar clar de molts problemes, al veurem identificat amb una bona part de la seva manera de pensar.

Qualsevol que s'hagi hagut de barallar infructuosament amb l'administració pública, o que hagi patit les conseqüències de la seva incompetència, o que estigui cremat de veure el circ polític que aquests funcionaris d'alt nivell (que són els polítics) ens regalen, ja pensa una mica com en Xavier Roig. Ni dretes ni esquerres, els autèntics problemes és la seva incompetència personal. La seva poca talla moral com a persones. Per què? Per que no els cal tenir-ne. No els cal ser bons per sobreviure laboralment.

Sembla ser que hi ha solucions que exigeixen reformes, començant per la llei electoral. Té força sentit al cap i a la fi. Mentre ens governin partits i no persones, les persones dels partits viuran de cara al partit i d'esquena a les persones, que de fet som els que els votem.

I pels que no us fa el pes això de llegir, en aquesta breu entrevista, l'autor fa un sumari de les seves idees.