dimarts, 13 de gener del 2009

Altre cop a la muntanya

Un amic em va dir que quan hi ha crisi econòmica, a Corea es nota en dos signes (entre molts d'altres). El primer, es que les faldilles de les coreanes solteres son mes curtes, cosa que els dona mes possibilitats de trobar un marit ric. El segon es que la gent va mes a caminar per la muntanya, cosa que nomes costa 900 wons (0.5 eurus) de viatge en autobús de línia. No se si tots els coreans son estranys, o nomes ho son els meus amics... això del mon dels videojocs te les seves rareses.

Ja se que voldríeu fotos del primer signe, però us haureu de conformar amb les del segon:



Aquest es un petit massis al nord de Seül, allò del fons es nomes un petit suburbi de la ciutat i les pedres de l'esquerra son una muralla a l'estil de la Gran Muralla xinesa, però en petit. Que vols? si ho has de posar tot allà mateix, no et pots permetre grans luxes.

Aquest cap de setmana m'havien proposat "anar a caminar per la muntanya", però compte! que estem sota zero fa uns dies... "Potser trobarem neu. Potser necessitaries un calcat millor...".

Quan un polític diu "Si" vol dir "Potser". Quan diu "Potser" vol dir "No". si diu que "No" es que no es un polític. Quan una senyoreta diu que "No" vol dir que "Potser". Si diu que "Potser" vol dir que "Si". Si diu que "Si"...es que no es una senyoreta.

Quan un corea diu "Potser", no se sap mai que vol dir:
-"Ei t'estic esperant a la sortida de metro"
-"Val, quina sortida?"
-"Potser la dos".

Potser? A vegades ho diuen quan volen dir alguna cosa de la que estan segurs, i a vegades coses que estan segurs que no.

O sigui que em vaig comprar unes botes per si de cas. Després de caminar dues hores vaig trobar un petit tros a l'ombra on si que hi havia mig centímetre de neu i em vaig veure obligat a fer aquesta foto:



La muntanya mes alta del massis fa ben be 800 metres. Però es xula i, a mes, de granit. Era allà a l'horitzó com una espina clavada que tinc des que vaig fer un post anomenat "Corea Vertical 0". o mes ben dit, des que NO vaig fer el següent post "Corea Vertical 1". Però com diu la canco: el darrer parany es pensar que ja es tard.



La muntanya no es muntanya des del moment en que s'hi arriba amb autobús de línia. i sobre tot des del moment que quan arribes quasi a dalt et trobes amb aquest cartell, que t'indica on hi ha els lavabos públics (i els temples) mes propers.



Això si: a la tornada, després de caminar 3 o 4 hores sota zero, mes o menys cansat, però sobre tot mort de fred, va molt be trobar un lloc estrany anomenat "Alguna cosa per menjar". Inflar-te a menjar ànec i beure vi d'arròs, i posar-te al costat d'una estufa rovellada mentre aquest nen em mirava.



I els seus ulls em deien: "Que fas tan fred?", des del seu refugi enfilat a l'esquena de la dona que ens portava el menjar i tapat amb una manta. Sentint enveja de com de calento hi devia estar, i com de ben cuidat, allà dalt, agafat, rebent de tant en tant una palmadeta al cul de la seva mare, carinyosa.

Però jo ja no tinc edat per això, i el que faré per no passar fred es ser jo el que doni una palmadeta al cul d'una coreana bufona. I a veure que passa....

2 comentaris:

Aniol Bosch ha dit...

Tan de fred i tan poca neu! aquí n'hi ha per donar i vendre! Bé, a Girona no, mai n'hi haurà. Però al Pirineu és una cosa mai vista! jejejej x)

aineta ha dit...

Fred, fred,fred...aquí i a Corea...fantàstic, ara que he après a esquiar.
Potser si alguna coreana diu que sí, és un si, i no un potser...a l'infern les senyoretes. Tothom a cridar que si.

Aina S