dimecres, 5 de novembre de 2008

Dracs de plàstic amb alegria

Dracs de plàstic sobrevolen un poble mig-soterrat, fet de paper pintat. Mamuts de silicona s'hi acosten, alentint-ho tot al seu pas, encadenats. Massa soldats es barallen de cop, amb lo fàcil que es fer-ho d'un en un.

La roba bruta s'acumula en un racó de l'habitació. Tinc un sofà d'Ikea a mig muntar al menjador, però a les 3 de la nit no puc començar a donar cops de martell. i tampoc tinc martell ara que ho penso.

Ahir la gent es queixava que la boira no els deixava treballar. Avui resulta que els dracs portaven un arbre clavat al cap. El meu problema però es que les ombres brillen per la seva absència. I perdem la memòria tots plegats, i ningú sap perquè. Passet a passet.

Fa un mes que treballo massa, però hi ha tots aquests problemes per resoldre, i mes que en vindran. Accidental o no, l'heroi esta entaforant l'espasa al cul dels enemics. Això ho censuraran segur. Sort que encara no hi han posat els esquitxos de sang.

Seria il.legal que il.lustres aquest missatge, pero aviat hi haura coses per veure. No aguantaria aquest ritme si no fos perque els bons resultats son estimulants.

Tot i això, el dia de la setmana que no treballo, desconnecto anant a veure coses tan belles i humanes com "Alegria". 10 anys després de la primera vegada... i penso en totes les coses que no m'han passat durant aquests anys.

2 comentaris:

Aina S ha dit...

Se'm fa extrany pensar que has escrit aquest missatge desde el futur. Tu estas a dia 5 de novembre, però nosaltres encara estem a dia 4. Jo, de petita, volia formar part "d'Alegria", però no vaig arribar a temps de veure-ho. Ànims. Un petó.

. ha dit...

Aquí estem.
Anant a dormir quan ja fa estona que ha sortit el sol, i abans de fer-ho, dir bon dia a la mare de família.
Despertant ressacosa en una llitera massa petita, mig abraçada a algú amb olor agradable.
Somrient quan veiem venir (veure entre cometes, sí.. amb els ulls mig tancats) el petit Guillem aparèixer pel passadís...

I seguidament t'ofereixen un panallet i et presenten el pare de la família, així castís i barbut i conversem sobre galtes de porc al forn.

Que bonic.
Però sí, les ombres segueixen brillant per la seva absència.
I brillen, i brillen.

*