diumenge, 4 de maig del 2008

Motius

El millor motiu per un canvi d'aquesta mena és... cap motiu en concret. O més ben dit, molts motius combinats. Definint-ho en negatiu, es podria dir que el motiu principal és que res m'ho impedeix. Si res et lliga, qualsevol petita batzegada et canvia de lloc.

Quan tens la impressió que ja saps com serà la resta de la teva vida, pot passar que això et provoqui una certa inquietud. No arriba a angoixa, però si que transpira insatisfacció futura. Llavors és quan et planteges si estàs preparat per afrontar-la. Si vols el teu futur tal com és, o seguiràs buscant. Si ja saps prou coses o en vols veure més.

Vaig dormir dos anys sota un quadre força dolent que es titulava "La joventut de l'any". Tenia un prat, uns arbres i unes flors suposo que representant la primavera. Em va agradar una cançó de la pel·licula "Flors trencades", dels Greenhorns: "Hi ha un final", que diu que tota estació té un final. No és cap novetat, però cantat amb la serenitat amb què ho fan, pot ser estimulant. Jo ja he passat la meva primavera i em toca canviar a l'estiu i començar la segona meitat de la vida.

Encara sóc aquí esperant que la burocràcia m'atrapi. La paciència és la prova més torracollons de les que sempre et posa per davant qualsevol gran empresa.