dimarts, 27 de maig del 2008

Cafe

El cafè és el combustible de molta gent al nostre pais. Especialmente es diu que els matemàtics converteixen cafè en teoremes, i que els informàtics convertim cafè en programes d'ordinador. Em feia una mica de por no trobar combustible...

Al districte de negocis, Gangnam-gu, hi ha moltes cafeteries, totes sense excepció són cadenes multinacionals. Prop de la meva feina hi ha un Starbucks, que sempre m'han fet ràbia al meu pais, pero que resulten útils quan te'n vas a fora. Si demanes un cafè "Expresso Single" o un "Expresso Solo" obtens un cafè normal i corrent, i de qualitat acceptable.

Vaig provar una altra cadena, Tom'n'Toms, i pel mateix nom i preu em van posar un cafè infecte i massa llarg. A més em vaig col·lapsar quan junt amb el canvi em van donar un disc de plàstic que semblava un platet, però tenia unes coses rares com de plastic enganxades. No sabia si era el plat de la propina, que seria extrany ja que en aquest pais el concepte propina no existeix. Vaig mirar al meu voltant desorientat sense saber si l'havia de tornar, o era un regal. Com que hi havia una senyora que en tenia un a les mans me'l vaig quedar temporalment, mentre pensava un pla per sortir de la situació d'inadaptació. Al cap d'un minut el disc va començar a vibrar, pitar i fer llumetes i la noia de la barra em va allargar el cafè, i la ma perquè li tornés. Era un "avisador".

Total, avui parlo de cafè perque a la cafeteria on passo quasi cada matí m'han posat el cafè només d'entrar, sense que tingués temps de demanar-lo. Potser és només un detall, pero et fa sentir acollit.