diumenge, 13 de setembre de 2009

Vietnam

Després de 9 mesos de treball ininterromput he pensat que venia a ser hora d'agafar-se algun dia de vacances. Hem anat aquí al costat amb uns amics, i així de passada no he hagut de treure la pols a la meva càmera fotogràfica i en faig prou robant-los les seves fotos.


Vietnam es un país en desenvolupament, un país barat, un país turístic. Ajuntant tot això et trobes que si ets un turista, t'assetjaran per totes bandes per fer algun caler. Es normal, Espanya va sortir del tercer món de la mateixa manera. La nena de la foto caminava sola per la zona antiga de Hanoi, i portava 3 o 4 ventalls. S'acostava als turistes i estenia el braç oferint-ne un sense dir res ni somriure ni insistir gaire. Compleix ordres però a ella no li interessa gaire i prefereix enfilar-se als arbres del llac i jugar a fer d'equilibrista.

Hanoi es un caos molt mes gran que Seül. Molt més brut, molt mes sorollós i molt més encantador.


Com deia un amic meu vietnamita quan li preguntaces si tenien tal cosa o tal altra, "Si, pero està under construction".

Aquí vam ajudar una senyora gran a creuar el carrer, perquè no s'en sortia:



I sobretot, tenen un gran paisatge natural, que afortunadement han protegit a temps (al menys en alguns llocs) de la febre explotadora de turisme. Potser la costa brava un dia també va ser maca.



Va ser agradable banyar-me a un mar decent i caminar per unes muntanyes no massa habitades...

I després de la setmana llampec, arribo a Seül per trobar-me unes quantes sorpreses a la feina, que potser ja aniré explicant més endavant...

6 comentaris:

Met ha dit...

Ei nano!!

Són realment espectaculars les fotos de Vietnam que has posat... si les altres 498 són iguals, no em costarà aguantar una sessió/passi d'aquells tan convencionals ;)
Suposo que us devieu fer un fart de riure amb aquest sistema de trànsit, no? Ho això sembla per la cara que sembla que se li va quedar a en Xevi per la foto del lateral :P

Tenim pendent una trucada, un vespre d'aquests, eh? De ben segur et podré enganxar per gmail una estoneta demà o dimarts, a veure si quadrem horaris, i si no qualsevol matí que corri per casa, que no se bé quan serà perquè m'he agafat vacances per muntar.... un tòtem de pantalles a diabes!!! ((T'en recordes, jordi???))
I tot sigui dit que amb lo maldestre que sóc amb l'agenda, em vaig agafar les vancances i de casualitat m'han encaixat perfecte amb els dos minicorrefocs que teniem, i de fet ara en torno d'un... sense haver pensat a fer ni estiraments, que sóc un desastre.
Vaig a veure si em puc dutxar, perquè amb aquesta tonelada de merda els llencols xisclen de pànic cada cop que trec el cap per la porta de l'habitació.

Per cert!! Crec que tindrem un altre video de diables d'impacto del local properament.. ja t'avisaré, germanet!

Una abraçada, nen!

Aniol Bosch ha dit...

Quim!! Guarro!! Et podries haver dutxat abans d'escriure-li a en Jordi no???

Bé, ja està.. x) Jordi, m'agrada saber que has pogut descansar/difrutar per aquest racó de món!
I jo content de veure que el blog segueix actiu!! ;·) (ja patia jo... :P)

Cuida't molt!

Xevi ha dit...

Ja veig que la pobre senyora gran no se'n sortia sense vosaltres...!!!
Bonissim!

Aina ha dit...

Quin vídeo....el millor és imaginar-se cuanta estona portaveu allà abans de poder...salvar la pobre senyora!

Un petonas

Angels, Pascual, Guillem, Pilar ha dit...

Ja veig que el trànsit és molt fluïd... Pel sur d'Itàlia on en algunes ciutats la conducció també és temerària, diuen que quan hi ha accidents és culpa dels estrangers, que no saben passar amb decisió.

Buf! em fas una enveja tremeda amb les fotos del Vietnam... qualsevol dia ens presentem amb els dos "xurumbels". Ara que, imagina't la mateixa escena amb un cotxet...

Una abraçada de tota la família.

Per cert, ja saps quan tens previst venir per Nadal?

Ryan ha dit...

Jordi, I'm glad you enjoyed vietnam. I, too, believe HCMC and Hanoi are much more charming than Seoul. If it wasn't for the need of my western salary, I'd be there in a heartbeat....living.