dimarts, 26 de maig de 2009

Radio-acio

Tinc la impressió que em cauen els cabells. Podria ser la radiació de les proves nuclears dels nostres veïns del nord. Podria ser la radiació emesa pel innombrables aparells electrònics que omplen tots els espais a Corea del Sud. També podria ser l'edat, qui sap. En la meva família no seria el primer de quedar-me mig calb als trenta.

Una amiga m'ha recomanat menjar sèsam negre - un moment que avui m'he descuidat la cullerada diària.... ja torno a ser aquí - i massatges al cap, pentinant-me ben sovint. Em fa tanta mandra que quasi prefereixo pensar que no cal, que son les bombes atòmiques.

Em pregunten que que tal per aquí el tema de l'activitat militar a Corea del Nord. Aquí teniu la meva opinió superficial i poc documentada. El conflicte entre Corea del Nord i Corea del Sud es en realitat el conflicte entre Estats Units i Xina. Els Coreans (del sud) es solen referir a Corea com a una, no com a "del Nord" o "del Sud". Hi ha intercanvi comercial entre les dues corees, i en bons moments fins i tot turístic. Ara no. Ara toca estar enfadats. Però si llegiu be les notícies, veureu que les amenaces de PyongYang van cap als Estats Units, i les proves armamentístiques cap a Japó. Pel que fa a la tecnologia i les matèries primeres per fer les armes, venen de Xina. Punt i final. Tinc la estranya impressió que Corea del Nord i del Sud en realitat no tenen res l'una contra l'altra.

Llavors, però hi ha el tema del context actual. Però abans del context, les fonts. La majoria d'informació cap a l'estranger d'aquests dies (i de sempre) de Corea del Nord, arriba a traves de Corea del Sud, concretament a traves de l'agencia de noticies Yonhap. Yonhap es propietat de KBS, el canal de televisió mes gran. KBS es propietat del govern. El segon canal de televisió es SBS, que també esta sota control del govern. El tercer canal de televisió es MBC, que era molt critic durant les eleccions i fins l'any passat. Ara també esta dirigit per gent afina al govern, després d'alguns incidents els últims mesos. Amb els diaris passa alguna cosa semblant, tot i que m'han dit que en queden alguns d'independents. Però no fotem, avui en dia ningú llegeix diaris.

El context actual és que tots els coreans, amb la seva percepció emocional del país, estan molt afectats pel suïcidi de l'anterior president. És curiós. Moltíssima gent va a les cerimònies en honor seu, i fins i tot plora. I no parlo de ties Paquites, i Juanis del "polÍgano". Gent de tots els grups socials, fins i tot amb estudis universitaris i professions lliberals. Fins i tot programadors de videojocs. Tots estan molt enrabiats i dolguts amb el president actual i es posen petits llacets negres al costat del "nickname" en els programes de missatgeria instantània per Internet. Però al cap i a la fi, el nou president el van elegir ells fa un any i mig. He intentant indagar una mica en això, i el resultat es que ningú admet que el va votar. Fins i tot el fiscal que estava perseguint l'ex-president i pressionant-lo amb proves de la seva corrupció ha anat al funeral. I fins i tot hi ha fet un petit discurs, demanant perdó. Perdó? Per fer la seva feina? Per fer complir la llei? Peró era corrupte o no? Tan se val, la llei és només per si de cas, així van les coses aquí. S'ha ferit l'anima col.lectiva amb aquest assumpte i aixo esta malament. I això es el que compte.

I es clar, hi ha un culpable últim d'aquest suïcidi. Be, penúltim, tenint en compte que l'ultim es la pròpia víctima. El president actual del país, que no pot fugir de sota l'ombra del dolor de la societat coreana. Especialment, tenint en compte que les motivacions de la persecució eren acusacions de corrupció, i que a hores d'ara l'actual govern ja es deu haver corromput per quantitats molt més grans.

Però no patiu, tenim els mitjans. El president s'hi juga el coll, i mentrestant distreu l'atenció, promociona coses molt mes greus. Per exemple les amenaces del nord, sempre a punt de ser escampades per les agències de noticies nacionals.

Ara que hi penso, potser per això hi havia patrulles de soldats a la cruïlla principal de prop de casa. Potser treuen l'exercit a fer maniobres per la ciutat per recordar als sud-coreans, que nosaltres també tenim exercit. 5 soldats joves a cada sortida de metro. Tenen pinta de sortir d'una pel·lícula de fa 20 anys, amb uniforme de camuflatge estil "jungla". Un porta una motxilla radio amb una antena que sobresurt un metre. Tots porten fusells de fusta que em recorden les escopetes de balins de la para del "tiro" de les fires, potser una mica més grosses. I estan avorrits... de fet hi ha dos escopetes recolzades contra el mur de la boca del metro, que me les podria haver endut de camí de casa i ningú se n'hauria adonat. Els soldats eren dos metres més enllà, d'esquenes i parlant pel mòbil d'última generació amb la nòvia.

O potser és casualitat i jo tinc massa tendència a elaborar teories conspiratòries.

Perquè l'altra notícia que ha cobrat forca aquests dies es que finalment la "grip A" ha arribat a Corea. Fins ara deien que aquí la resistien perquè menjaven molt de kimxi (no és broma). Ara ja hi ha infectats.... però ei, que la majoria son professors d'anglès estrangers i no pas coreans. El kimxi segueix sense fallar.

I lo fotut del cas, es que en la mentalitat coreana de respecte a l'autoritat, costa molt trobar algú que digui: "Cony! que ens estan manipulant!"

1 comentari:

Angels ha dit...

Sí, sí... tú menja força sèsam... que va bé per regular el ritme intestinal, però de la resta... ja en parlarem quan vinguis (com que no ens poses cap foto on surtis tú...)
Molt interessant el resum de la situacó coreana.
Una abraçada dels teus nebodets.
Petons,
MªAngels i Pascual