dissabte, 29 de març del 2008

Declaració de principis

Mantenir un bloc no és una tasca fàcil. No sé si m'en sortiré. El més important és tenir clar què hi vols posar i què no. Però, fins i tot abans de decidir això, t'has de preguntar perquè el vols fer. I encara més: abans de preguntar-t'ho, t'has de posar en l'estat d'ànim adequat per arribar a la conclusió que potser no el vols fer de veritat, i que hauràs de canviar d'idea.

Per desgràcia, la funció principal dels blocs avui en dia és satisfer l'ego dels seus autors. Ara mateix em venen al cap un seguit de blocs infames que no penso anomenar perquè seria fer-los propaganda gratuïta. Jo intentaré mantenir les meves ànsies d'atenció i reconeixement a ratlla. El que vull que aquest bloc sigui, és un mitjà de comunicació cap a la meva gent.

I quina és la meva gent? És un conjunt molt heterogeni i difícil de conjuntar. Punkis, jipis, pijos, frikis, cínics i respectives famílies. Ara que no els veuré quasi mai, intentaré mantenir el contacte asíncronament. A vegades serà de manera molt superficial, a vegades de manera més personal, i també (n'estic segur) alguna vegada serà obscura i incomprensible. Per tant el meu consell és: si no t'agrada un missatge no te'l llegeixis, però no pensis que tots seran igual, i no m'abandonis massa aviat.

Parlaré de Corea, de videojocs, de mi, i d'altres coses aleatòries que em puguin semblar rellevants. Coses que comentaria un diumenge en un bar fent un cafè.

No promocionaré el bloc. La poca gent que arribi a llegir-lo serà perquè han volgut d'alguna manera, mantenir un enllaç amb mi en aquest viatge extrany que estic a punt d'emprendre. I això us ho agraeixo molt.

3 comentaris:

Met ha dit...

T'has fet un egolog, tros de truja? :) M'ha fet gràcia la manera com obres el teu blog, i curiosament jo en vaig fer una de similar al fotolog (cauràs en aquest neo-vici, també?), i des que vaig repartir les clatellades que m'havia anat aguantant, no l'he tornat a actualitzar.

En fi, germanet, construeix ponts, però tingues sempre present que no calen, i per deixar anar una d'aquelles frases que els tòpics han devaluat més que els crèdits al dòlar, recorda que d'aquí poc estaràs lluny, però mai sol, no et confonguis ;)

Si tens ganes d'esgarrifar-te de por, molt més que no poas amb qualsevol película que hagis vist mai:
http://www.youtube.com/watch?v=hhLX_nRk4Js

* ha dit...

Endavant.

*

Anònim ha dit...

ei, he llegit alguns articles del teu blog i m'han anat interessant (tot i que no sé qui ets). Suposo en part pq fa temps q tinc ganes de viatjar al japò, i és que aquest estiu vaig "encetar" asia anant a Mongòlia.
Veig que tot estar fora de casa estàs un xic al cas del que passa per aquí.
Bé, aprofita el teu viatge i sort!

des de girona