Fer els ulls grossos

Últimament m'he desviat una mica del tema, o sigui que avui parlaré de diverses coses no especialment lligades entre elles, però relacionades amb Corea.

Abans que res, vull que sapigueu, els que no sabeu corea, que el meu corea es encara nefast. Quan escric coses al bloc en corea, solen estar tan malament que als mateixos coreans els costa entendre-ho. Es qüestió de practicar. Mentrestant, feu els ulls grossos amb les meves faltes d'ortografia tant en corea com en català.

Aquí hi ha un parell de fotos que vaig fer als voltants de la universitat de Konkuk. Per res en concret. Em va semblar que transmetien una mica la imatge de la zona.

El que cosa a terra "천천히" (txontxoni) vol dir "a poc a poc", pero en aquest pais d'hiperactivitat no s'utilitza massa.

Les tenia per aquí l'escriptori, i mai trobava cap tema que poguessin acompanyar.

Aquest cap de setmana he fet una mica de bricolatge. Hem vaig comprar una taula fa un parell de setmanes. Vaig anar a una fusteria i els vaig dir que volia una taula, en el meu corea de principiant. Això vol dir que els vaig dir literalment i en català "vull una taula" mentre assenyalava una taula que tenien d'exposició. Potser el tio era català, o mes probablement va entendre el meu gest. Llavors vam discutir les mides. Jo volia una taula estil corea, per seure a terra, però no tenia ni idea de quan havia de ser. Al final la vaig encarregar de 45 cm d'alt. Quan la vaig tenir em vaig adonar que era massa alta i que era molt incomode, o sigui que l'he escurçat amb un serra. Segur que m'ho haguessin fet els fusters però, no vaig tenir valor d'intentar explicar-ho i fer-los venir a casa altre cop.

El fet es que en llocs així sols negociar el preu durant uns deus minuts. Ells te'n diuen un de massa alt i tu te'n vas amb un 20% de descompte. Pero quan el tio de la botiga-taller em va dir el preu a les 10 de la nit, vaig mirar al meu voltant i no vaig tenir valor de regatejar-li. No hi ha gaire artesans que facin les coses a ma i a mida. I mes barat que les grans cadenes de mobles industrials. El resultat es senzill i auster, però a mi m'agrada. El tio probablement havia estat a la botiga des de les 6 del mati i ara estava sol, i a punt de tancar. Amb 4 mobles havia fer un tancat en un costat de la botiga on hi tenia 4 cadells de gos. Suposo que es l'única manera de criar-los donat l'enorme quantitat d'hores que deu passar al taller. Un paio jove i de la meva edat que deu currar el doble d'hores per la meitat de sou que jo.

O sigui que vaig acceptar el preu i vam estar xerrant una estona de videojocs.

Tercer tema, l'obsessió pels ulls dels coreans. Aquest es un anunci en un lateral d'un autobús d'una crema que et fa els ulls grossos. Em penso que et contrau les parpelles o alguna cosa així.

El nom ho diu tot: "ull-a-O". També estan de moda les lets de contacte que et fan l'iris mes gran, i les operacions per afegir-se un petit plec a la parpella superior. La cirurgia estetica es una industria potent a Corea. Podeu mirar "Temps" (시간) de'n Kim Kiduk (que en realitat n'hauríem de dir Quim Quidoc).

Finalment, canviant de tema, haig de confessar que des que em vaig comprar el ratllador de formatge després d'una èpica cerca de diverses setmanes, trobo ratlladors de formatge per tot arreu. Al principi em pensava que es que soc un empanat i no els havia vist abans. Però reflexionant-hi una mica, m'he adonat que el que passa es que els comerciants de corea llegeixen el meu bloc, i han decidit començar a importar ratlladors des de fa una setmana!