Però no és d'això del que vull parlar, si no de la manera de treballa en aquest petit país. Si volgués assaltar els tòpics començaria per repetir les poques vacances que tinc (12 dies) i ho podria il·lustrar amb un comentari de l'amic japonès Nishimura, que va arribar indignat l'altre dia perque un enviament que li feien des d'Alemanya es retarda 30 dies perquè el responsable se n'ha anat de vacances. "30 dies!" repeteix... i bufa. Es clar que a Japó tenen molt poques vacances i no se les agafen mai perquè està malvist. Si veiés treballar els funcionaris espanyols es moriria d'un infart. Bé, si jo els veiés treballar, també em moriria d'un infart.
Però el que volia comentar és d'una conversa que he tingut avui amb els companys d'equip. De fet els he dit. "Tios! M'acabo d'adonar que amb l'any i tres mesos que fa que treballem junts, ningú en aquest equip ha fet mai cap proposta de res!". A part de mi, es clar, que tinc quasi tantes propostes com opinions, i tinc opinions per donar i per vendre. I així és. La gent aquí es limita a fer la seva feina, que vol dir executar ordres. I així m'ho han explicat, amb una analogia militar. Però tios! La nostra feina te un punt creativitat... i sense suggerències noves encara que siguin descabellades, costa molt fer-ho millor que la competència!
A vegades em pregunto el perquè de moltes coses de Corea, i potser la resposta es troba en signes tan evidents com aquest. La opinió... proscrita... i totes les seves conseqüències.
5 comentaris:
Ei, m'agrada el detall de començar pel 0. Cosa de formació?
Hola!
Discrepo rotundament respecte al comentari del funcionaris:
1. Em sorpprèn que tú precisament caiguis en un tòpic tan "facilón" com aquest.
2. A TOTES les empreses privades hi ha personatges que s'escaquejen o fan la pilota als jefes per promocionar sense massa esforç (al menys a les mitjanes i grans. A totes hi ha "enxufats". I si no mireu als bancs per exemple, i no em crec que a les empreses d'informàtica sigui diferent...
3. Alguns funcionaris treballem I MOLT, si cal, més hores de les que toquen, perque si no fem la nostra feina, no la fa ningú més.
4. Com a tot arreu, treballar, bé o malament, molt o poc, depèn de la consciència i responsabilitat de cadascú.
He dit.
Bé una abraçada (de totes maneres),
MªAngels
eiii
fa temps que et segueixo el bloc, hi vaig caure per casualitat buscant info del suïcidi de l’expresident, amics coreans m’explicaven la seva versió dels fets i com a bona sociòloga en volia veure una altra cara… m’encanta el teu humor irònic i crític d’akesta fantàstica societat coreana, és molt bo veure-ho amb ulls catalans!
Endavant amb l’aventura!
Germana!
Si fóssis en aquest país hauria de abaixar el cap i dir que si, que tens raó, pel tema de la jerarquia d'edat.
Prefereixo posposar aquesta discussió per quan ens veiem i em puguis tirar els torrons pel cap.
Tot i això vull dir que un tòpic per ser tòpic no deixa de ser cert. Els nombres parlen, i Catalunya i Espanya tenen una proporció de funcionaris molt més elevada que la majoria de països per fer la mateixa feina. I és innegable que tenen molta més protecció i beneficis que els treballadors normals. Per què?
A les empreses que he treballat jo, si algú no curra seĺ fot fora.
Lo meu és una generalització, si, però és l'única arma que ens queda contra vosaltres. I les urnes, es clar, però vosaltre sou més.
Potser et molesta perquè si que hi ha funcionaris que treballeu molt. És veritat que hi ha sectors més incompetents que d'altres. Però tots junts, formeu una classe social privilegiada...
j.
nens, no us baralleu!!!
La mare.
Publica un comentari a l'entrada